Instal·lar #Pleroma en una #Raspberry Pi 3B+ (o superior)

El sistema operatiu de la meva Raspberry és Ubuntu 20.04 LTS (GNU/Linux 5.4.0-1065-raspi aarch64). Aquests passos funcionen perfectament en totes les Raspberrys que corrin el mateix sistema operatiu però haurien de servir també per a les que utilitzin Raspbian.

Els passos resumits son aquests:

Configurar un hostname en el servei DDNS.

Abans de tot ens cal un servei #DDNS (Dynamic DNS) per a crear el hostname del nostre servidor Pleroma. Ho necessitem perquè volem que la nostra instància Pleroma sigui accessible des d'internet. Configurarem un hostname en el nostre servei DDNS, per exemple a noip però n'hi ha d'altres, i aquest servei DDNS serà qui resoldrà aquest hostname a la IP pública de la Raspberry.
noip ens permet obtenir gratuïtament un sol hostname (suficient!), on només podem escriure el nom de subdomini per a un dels quatre dominis disponibles. En el meu cas vaig escollir el domini “ddns.net” amb el subdomini, escrit per mi, “raspib3”: raspib3.ddns.net

Instal·lar el Dynamic Update Client (DUC) en la Raspi.

Com que el més segur és que a casa tinguem IP dinàmica, la Raspberry haurà de informar al servei DDNS de quina IP pública té. Per a fer tal cosa haurem de seguir les instruccions necessàries per a instal·lar el programa DUC.
Descarreguem el client DUC a la nostre PI, en el directori /usr/local/src/

Com a root:

cd /usr/local/src/

descarreguem DUC:

wget http://www.noip.com/client/linux/noip-duc-linux.tar.gz

el descomprimim:

tar xf noip-duc-linux.tar.gz

entrem en el directori creat al descomprimir:

cd noip-2.1.9-1/

i executem:

make install

Ens demanarà iniciar sessió en el nostre compte de noip, doncs li donem usuari i contrasenya. Seguint com a usuari root, crearem la configuració per defecte de DUC:

/usr/local/bin/noip2 -C

Ens demanarà altre cop l'usuari i contrasenya del compte a noip. Si ara executem

/usr/local/bin/noip2

ja hauria d'enviar la IP pública al servei DDNS de noip. Evidentment no és bona idea haver d'executar-ho manualment per tant ens anirà d'allò més bé un servei systemd que ho executi automàticament al engegar la Raspberry o desprès d'un reinici pel motiu que sigui.
Creem el servei noip2.service:

vim /etc/systemd/system/noip2.service

amb el següent contingut:

[Unit] Description=noip2 service

[Service] Type=forking ExecStart=/usr/local/bin/noip2 Restart=always

[Install] WantedBy=default.target

Com que volem que s'activi al engegar o reiniciar-se la Raspberry, activem el servei:

systemctl enable noip2.service

i l'iniciem ara mateix:

systemctl start noip2.service.

Podem saber si tot va bé consultant l'estat:

systemctl status noip2.service

Port Forwarding

Per a que Pleroma funcioni perfectament ens cal que totes les peticions d'altres servidors del #fedivers que vagin cap el nostre node es dirigeixin a la Raspberry. Aquestes peticions es fan a dos ports TCP, el 80 (http) i el 443 (https). La sol·lució a això es diu Port Forwarding. Hauriem de poder accedir al router principal de casa (el que ens dona o lloga el nostre proveïdor d'internet). Normalment la IP del router és 192.168.1.1, des d'el navegador visitem aquesta IP. Si ens demana usuari i contrasenya el més probable és que les tinguem escrites en una etiqueta enganxada en la part inferior del router. Un cop dins del router cerquem l'opció “Port Forwarding” o “Redireccionar puertos”. I afegim dues redireccions, una per el port 80 i la segona per el port 443. Tots els routers son pràcticament iguals, per a fer un “Port Forwarding” acostumen a demanar-nos:

Service name < hi posem http Port Range < 80 Local IP < la IP local de la Raspberry (ha de ser IP fixa, no serveix que la obtingui via DHCP des d'el router), per exemple 192.168.1.3 Local Port < 80 Protocol < TCP

Apliquem/desem la primera redirecció i afegim la segona:

Service name < hi posem https Port Range < 443 Local IP < la IP local de la Raspberry (ha de ser IP fixa, no serveix que la obtingui via DHCP des d'el router), per exemple 192.168.1.3 Local Port < 443 Protocol < TCP

Apliquem/desem el canvis i ja podem tancar sessió del router. Ja tenim preparats tant la Raspberry com el nostre router. En una següent entrada veurem com instal·lar nginx, obtenir un certificat SSL per el nostre flamant nom de domini que apuntarà a la nostra instància #Pleroma i, a la fi, instal·lar Pleroma.