blog CAT

Lector

Llegeix les darreres entrades de blog CAT.

from giorgiograppa

Una prova més per veure com es comporta Mastodon a l'hora de visualitzar articles publicats sobre WriteFreely. Sense deixar una línia en blanc entre el títol i el primer paràgraf, sense deixar una línia en blanc entre paràgrafs consecutius. Això hauria de permetre'm escriure entrades de més de 500 caràcters i que foren visibles des de Mastodon. Anem a veure com queda...

 
Read more...

from spla

#WriteFreely és un programari que permet crear i publicar blogs amb #Markdown. No es queda aquí, si es configura per a permetre la federació, totes les entrades que hi publiquem seran enviades a tots els comptes del #fedivers que segueixin el nostre compte WriteFreely. I encara més, es poden esmentar usuaris del fedivers de la mateixa manera que ho fem a Mastodon o Pleroma.
Per a instal·lar aquest programari que, com veiem, promet molt, descarreguem la darrera versió, en el meu cas la v0.13.1:

export WFVER=0.13.1 wget https://github.com/writeas/writefreely/releases/download/v$WFVER/writefreely_${WFVER}_linux_amd64.tar.gz

Ara descomprimim el fitxer tar.gz en el directori writefreely del usuari local que vulguem, habitualment l'usuari és 'writefreely', si és el nostre cas, substituïm $USER per writefreely:

adduser $USER

tar -C /home/$USER/ -xzf writefreely${WFVER}linux_amd64.tar.gz

Abans de canviar al usuari writefreely i configurar el programari cal crear la base de dades necessària:

mysql -u root

CREATE DATABASE writefreely CHARACTER SET latin1 COLLATE latin1swedishci;

Si no hem creat ja l'usuari de mysql ara és el moment:

MariaDB [(none)]> create user 'writefreely'@'localhost' identified by 'contrasenya';
MariaDB [(none)]> grant all privileges on writefreely.* to 'writefreely'@'localhost';
MariaDB [(none)]> flush privileges;
MariaDB [(none)]> exit;

Canviem al usuari 'writefreely' amb 'su – writefreely' i entrem al directori on hem descomprimit abans el fitxer.:

cd writefreely

Configurem la nostra flamant instància WriteFreely, donant-li les dades que ens demana:

~/writefreely$ ./writefreely config start ~/writefreely$ ./writefreely keys generate

Si executem writefreely ja hauria de funcionar:

~/writefreely$ ./writefreely

El ideal és servir el nostre blog darrera d'un proxy com #nginx. En la pàgina oficial tenim un exemple de com configurar-lo. També ens cal afegir el servei systemd per a que l'engegui. En la mateix pàgina amb l'exemple de la configuració de nginx tenim un exemple del writefreely.service per a systemd.

A escriure!

 
Read more...

from giorgiograppa

GEORGE GROSZ

Hi ha vesprades que sonen com revòlvers en mans de policies i ministres de sanitat, educació i justícia.

Hi ha ministres que saben a cadàvers suculents i cofois quan es passegen pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.

D’acord. Les vesprades no sonen. D’acord, d’acord. Els ministres no saben a res. D’acord, d’acord, d’acord. Els policies són sagrats i naixen del ventre immaculat de la innocència.

Qui vulga dir mentides que òbriga la finestra i mire i cante el que hi veu, perquè el que hi veu no passa.

Hi ha revòlvers que llepen com els dits savis i eterns de la puta més cara del bordell el forat ferit del cul de cada somni.

— Marc Granell

 
Read more...

from giorgiograppa

Axi com cell qui ’n lo somni·s delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que·l temps passat me te l’imaginar, qu’altre be no y habita, sentint estar en aguayt ma dolor, sabent de cert qu’en ses mans he de jaure. Temps de venir en negun be·m pot caure; aquell passat en mi es lo millor.

Del temps present no·m trobe amador, mas del passat, qu’es no-res e finit; d’aquest pensar me sojorn e·m delit, mas quan lo pert, s’esforça ma dolor, si com aquell qui es jutgat a mort he de lonch temps la sab e s’aconorta, e creure·l fan que li sera estorta e·l fan morir sens un punt de recort.

Plagues a Deu que mon pensar fos mort, e que passas ma vida en durment! Malament viu qui te lo pensament per enamich, fent li d’enuyts report; e com lo vol d’algun plaer servir li·n pren axi com dona ’b son infant, que si veri li demana plorant ha ten poch seny que no·l sab contradir.

Ffora millor ma dolor sofferir que no mesclar pocha part de plaher entre ’quells mals, qui·m giten de saber com del passat plaher me cove ’xir. Las! Mon delit dolor se converteix; doble·s l’affany apres d’un poch repos, si co·l malalt qui per un plasent mos tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l’ermita, qui ’nyorament no·l creix d’aquells amichs que teni’en lo mon, essent lonch temps qu’en lo poblat no fon, per fortuyt cars hun d’ells li apareix, qui los passats plahers li renovella, si que·l passat present li fa tornar; mas com se·n part, l’es forçat congoxar: lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quant amor es molt vella, absença es lo verme que la guasta, si fermetat durament no contrasta, e creura poch, si l’envejos consella.

— Ausiàs Marc, Poema I

Font: http://www.rialc.unina.it/94.7.htm

 
Read more...

from spla

En teoria es poden esmentar usuaris del #fedivers des de #WriteFreely. @spla@mastodont.cat

 
Read more...