Lector

Potser ho saps i ho has notat, després de 23 anys de la nostra relació d'amistat s'ha acabat.

Davant de les teues negatives de venir amb nosaltres per fer les calçotades, les carnades, les nostres trobades... He perdut la paciència, i he dit que prou. S'ha acabat. Aquests últims 8 anys, has defugit de nosaltres.

Sé que nosaltres tenim família i és molt difícil quedar. Ho comprenc. Però no saps com t'he trobat a faltar. A vegades, somio amb tu. Recordo aquelles abraçades que feies, els teus somriures, quan et passava alguna cosa, sempre em trucaves, aquell dia que vam dormir junts al càmping, perquè tu volies una mica de tranquil·litat i em vas dir si volia venir. Aquells anys, els tinc guardats amb fotos i algun vídeo.

Però aquests últims anys, la relació s'ha refredat i l'any passat ens vam veure un minut i escaig. No em vas fer gaire cas, i em vas fer mal. Només volia saber com estaves. Ho sento, s'ha acabat. I ara, volies que vinguèssim a casa teua, i has tornat a dir que no a última hora. Massa “nos” en els últims anys. Saps quantes vegades he vist els teus fills en 8 anys? Dues. Saps quantes vegades he vist els fills dels altres? Un munt de vegades!

La nostra relació s'ha acabat, has notat que no t'he felicitat pel teu aniversari? No m'ha sortit del cor. Cada cop costa més, i cada cop, la meua estima envers tu, va minvant. T'he perdut i tu m'has perdut. Massa cops he obert els braços cap a tu, i que quan tornis els trobaràs barrats.

He entrat a l'infern. Sóc un dimoni, tots els del meu voltant també ho som. Ens disposem a abandonar la nostra aparença humana i allà dins canviem la personalitat.

La sala es gran i en la penombra, il·lumanada per uns punts de foc, a dalt hi ha les bruixes engabiades, fent danses sexuals i els dimonis sota mirant-les mentre notem l'escalfor de la multitud. De tant en tant, el fum fa acte de presència, aquell fum que t'ofega, aquell fum que et pica els ulls, i t'impedeix veure a qui tens al davant. I aquella música, bum, bum, bum, bum! La multitud es torna boja, com un aquelarre, i les bruixes continuen ballant sense parar, i les gàbies daurades, il·luminades per torxes de foc.

Els diables guardians són forts i corpulents. Són toros. Amb una sola mà et poden agafar el cap i tombar-te cap a la paret d'una revolada. Més val que no et posis amb ells, ni tan sol els hi facis una empenta, et poden fotre cap a les escales avall.

Les diableses, ens serveixen el beure, ni et miren a la cara, ets inferior. Les fem fàstic, són allà per fer-nos caure en el pecat de la beguda, i si caus rodó, ja has begut oli. No m'agrada el beure, aquelles potingues no fan per mi. Em crea rebuig, els altres em volen animar, però no. Em diuen que sóc fluix, la beguda de civada és la meua. Només bec això. Ho he de pagar amb les ànimes que he prenent dels humans.

I la maleïda música, a alguns el fan embogir, hi ha baralles satàniques, algú m'ha llençat amb molta mala hòstia, un vas de vidre, miro a dalt, he de buscar el fill de puta que ha fet això. Hi ha massa gent. Impossible. Ara he fet una petita empenta a algú, sens voler, i el paio se m'encara, però va tant pet, que li foto un ventallot i cau a terra, no el recullo. Que es quedi a terra estès. Els de la seua colla el recullen, com un gossot. I em diuen alguna cosa, i els engego a pastar. Els de la meua colla han quedat de pedra. I jo mig somric, feina feta. Sóc un dimoni.

I les bruixes marxen, surt Satanàs, comença a ballar, el foc, més brillant i més calent, tots salten, encara ballen més. I aquella música, bum, bum, bum, bum... I els diables, al seu costat, observant-nos com animals, com si triessin la seua víctima per fer un sacrifici.

Vull marxar, estic esgotat, els de la meua colla també volen marxar, ens disposem a recollir la nostra identitat humana i sortim de la cova, cap a l'exterior...

Darrera meu, ha quedat enrera la discoteca Big Ben.

𝐋𝐚 𝐜𝐨𝐦𝐩𝐥𝐞𝐱𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐝𝐞 𝐥𝐞𝐬 𝐦𝐚𝐜𝐫𝐨-𝐜𝐮𝐥𝐭𝐮𝐫𝐞𝐬 𝐜𝐞𝐥𝐭𝐞𝐬 𝐢 𝐢𝐛𝐞𝐫𝐞𝐬 𝐚 𝐥𝐚 𝐩𝐞𝐧𝐢𝐧𝐬𝐮𝐥𝐚 𝐈𝐛𝐞𝐫𝐢𝐜𝐚. 𝐈 ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ 𝐈· 𝐂𝐞𝐥𝐭𝐞𝐬 𝐢 𝐢𝐛𝐞𝐫𝐬: 𝐦𝐞́𝐬 𝐪𝐮𝐞 𝐮𝐧𝐚 𝐮́𝐧𝐢𝐜𝐚 𝐞𝐧𝐭𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐜𝐮𝐥𝐭𝐮𝐫𝐚𝐥

Durant el segle VI abans de la nostra era¹, es van produir dos esdeveniments importants a la península Ibèrica. A la zona nord-occidental, els pobles cèltics es van establir de forma permanent², mentre que a la zona oriental, s’hi començaven a desenvolupar un conjunt de pobles que anys més tard els grecs anomenarien ibers.

De la convivència d’aquestes «dues» cultures, i a conseqüència de la fusió d’elements culturals de totes «dues», en sorgeixen els pobles celt-ibers. Un exemple d’aquesta fusió és l'adopció de la llengua cèltica, amb moltes influències iberes, per part dels pobles celt-ibers, així com l’adopció de creences religioses de totes «dues» societats.

Si ens hi fixem, durant l’article es parla de «dues» cultures o «dues» societats, entre cometes per a qüestionar aquesta afirmació. Parlar de societats passades des del present és complicat i presenta un repte metodològic a l’hora de fer-ho, ja que sovint s’incorre en el presentisme, és a dir, intentar aplicar elements actuals, com ara la nació, a societats antigues, on aquests termes no tenen cap mena de sentit.

Sovint es tracta els pobles celtes i ibèrics com una única entitat cultural, assumint l’existència d’un poble iber amb característiques idèntiques a través de tota la societat, i un poble celta també homogeni. No obstant això, els pobles celt-ibers ens permeten adonar-nos de la poca homogeneïtat que hi havia en aquests dos pobles i que, en realitat, no eren societats homogènies, ja que en realitat estaven formats en la seva majoria per ciutats-estats o estats amb llengües, creences, costums i sistemes polítics diferents. A més a més, dins dels mateixos pobles ibers o celtes, no existia un sentiment de pertinença al poble iber o celta, sinó que aquest sentiment es limitava a la ciutat-estat o estat on es vivia. És important també apartar la idea que els pobles cèltics i ibèrics eren simples, ja que es tractava de societats complexes i diverses.

Per a ser més precisos, hauríem de parlar dels pobles celtes i dels pobles ibers en plural a l’hora de referir-nos a aquestes dues macro-cultures. Si bé és cert que els pobles que formaven part d’una d’aquestes macro-cultures compartien alguns elements socials i culturals entre ells i diferien de les societats de l’altra macro-cultura, les diferències internes eren prou notables per a poder considerar-los pobles diferents.

¹ En aquest article s’utilitza «abans de la nostra era» (a. n. e.) com a forma neutral i general per a referir-se als anys anteriors de l’era cristiana, és a dir, el que popularment es coneix com «abans de Crist» (a.C.).

² Tot i que hi ha debat entorn d'aquesta qüestió (hi ha qui defensa una presència anterior d’aquests pobles a la península Ibèrica), les principals hipòtesis exposen que l’entrada d’aquests pobles va succeir entorn dels segles VII a. n. e. i VI a. n. e. ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ 𝐈𝐈· 𝐒𝐨𝐜𝐢𝐞𝐭𝐚𝐭𝐬 𝐠𝐮𝐞𝐫𝐫𝐞𝐫𝐞𝐬: 𝐌𝐢𝐭𝐞 𝐨 𝐫𝐞𝐚𝐥𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐚𝐥 𝐦𝐨́𝐧 𝐜𝐞𝐥𝐭𝐚 𝐢 𝐢𝐛𝐞𝐫?

Les societats antigues no clàssiques³, com les iberes i les celtes, no van despertar interès fins als segles XVIII i XIX de la nostra era, amb l’aparició del romanticisme i el nacionalisme. En aquesta època, es va establir la idea romàntica que les societats antigues no clàssiques, que fins aleshores s’havien conegut com a bàrbares, eren pures i autèntiques, ja que no havien patit la influència de les societats clàssiques. Aquesta visió i idealització va portar a creure en aquestes societats amb cert misticisme, veient aquestes societats com a guerreres, molt valentes que lluitaven per la seva puresa i contra l’invasor. Aquesta mitificació va ser utilitzada per justificar el nacionalisme des d’un punt de vista històric, encara que sovint no estava basada en la realitat.

Les societats clàssiques van exercir una gran influència en la visió que avui en dia tenim d’aquestes societats antigues. Amb les seves descripcions, els romans representaven a les societats celtes i iberes com a bàrbares, relacionant-les amb la violència, la incontrolabilitat i la guerra. A més a més, els romans es mostraven a si mateixos com aquells únics que van aconseguir subjugar aquelles societats, reforçant la idea de la seva superioritat. Això va contribuir a reforçar la concepció que les societats iberes i celtes eren societats guerreres, que es caracteritzaven principalment per la seva bel·licositat. També, però, és important tenir en compte que aquesta visió estava influenciada per la percepció romana, que no reflectia la realitat barbarà sinó els interessos romans.

Aquesta visió de les societats «barbares» està posada en qüestió, són molts els llibres i textos acadèmics que analitzen aquestes societats, les cultures, les estructures polítiques, l’economia, etc, superant així la concepció romana que només definia les societats com a bàrbares, sense pretendre aprofundir en la seva realitat i complexitat.

Actualment, s’està treballant per desmuntar la visió que s’ha tingut fins ara d’aquestes societats no clàssiques, com que eren simples i homogènies. S’estan basant les investigacions en altres aspectes, perquè les societats antigues no clàssiques no es basaven únicament en la guerra, sinó que també tenien altres facetes igualment rellevants, en l'àmbit d'intercanvis comercials, organització política, etc.

³ Entenem per antiguitats clàssiques aquelles que es van desenvolupar a Orient Mitjà i a la Mediterrània, els pobles ibers i els pobles celtes no són considerats pobles antics clàssics.

• Padrí, explica'ns coses del teu passat!

• Del passat? Quines? Ja fa 80 anys que sóc aquí, i les coses han canviat molt.

• No ho sé, explica'm com eren els cotxes d'abans, com jugàveu, com eren les vostres comunicacions...

• Bufa! Mira, començaré parlant del cotxe de mons pares. Recordo el seat 850, era un cotxe molt petit, bastant compacte, sense res elèctric ni electrònic, tot era pura mecànica i havies de posar gasolina. El seu viatge de noces, van arribar fins a Itàlia amb aquell cotxe, es van arriscar. Ara tot és electrònic i tot elèctric. Els cotxes de combustió ja no existeixen, ja fa 20 anys que ja no en fabriquen, no hi ha les benzineres d'abans. Si que és cert que no hi ha gaire soroll ni contaminació, però tot i així, van reaccionar molt tard, massa interessos...

• Padrí, i la comunicació? I la tv?

• Que teniu vosaltres? Una pulsera comunicadora, oi? I projecta hologrames? Sí, noi, encara vaig amb el mòbil, no em diguis res... Sóc un antiquat, ja ho sé. Quan vaig néixer, no hi havien mòbils, a casa meua no hi havia telèfon fix. Els meus pares si volien trucar, se n'anaven a la cabina de telèfons. I posaven una moneda en una ranura i trucaven. Després ja vam tenir telèfon fix. No hi havia pantalla i el teclat era físic. I després, anys més tard, cap al 2000, vaig tenir el primer mòbil, amb pantalla petita i teclat, van evolucionar molt ràpid. I la tv? Quants canals teniu ara? 3000? Vaig començar amb dos canals i després va venir un tercer, ja no existeixen. N'hi ha d'altres, però m'atabala la tele, prefereixo un llibre de paper... Ah, clar, vosaltres amb la pantalla...

• Hi havien robots? Internet?

• Internet? Hahahahaha! Tot va començar cap al 2000, teniem una tarifa plana, t'havies de connectar a partir de les 6 de la tarda fins a les 8 del matí i el cap de setmana tot sencer, era molt rudimentari, teniem un aparell que era un router, feia uns xiulets estranys, quan ens connectavem. No hi havia wifi, i era molt car! I si volies trucar, havies de tancar internet i esperar que la persona que estava parlant acabés per tornar a connectar. Mira, ara venen uns quants robots, semblen humans, tenen una pell sintètica, i tenen sentiments, i si els hi fots un cop de puny es queixen de dolor, la maleïda IA, com va evolucionar. No en teniem, a casa, no hi havia res, teniem un gat, i el molt malparit, si no t'adonaves, ens fotia el sopar! Coi de malparit!

  Això sí, nosaltres érem nens de carrer, jugàvem al carrer, aquella estona era la nostra xarxa social, la bicicleta, els nostres jocs, jugàvem al palet, a les bales... No hi havien tants cotxes com ara. Imagina't que amb la bicicleta anàvem als pobles del costat, hi havien camins, on són aquells camins? L'asfalt ho va esborrar tot, els meus records són sota aquesta capa negra. Teniem molt contacte amb la natura, amb la gent, i si ens perdíem ens guiavem sense GPS. Perquè no ho proveu de deixar les tecnologies i jugueu al carrer? Mira, t'estan trucant, qui és? Un amic? Que baixi al carrer, no us quedeu tancats a casa, amb la videoholografia. No vol baixar? Sou uns carallots! Vinga, ja estem arribant a casa teua. Per pujar al pis, fas servir les escales mecàniques? Com odio aquest robogos que teniu al pis! Els meus padrins tenien una gosseta, i teniem una molt bona interacció! On és ta mare? Mite-la! Aqui deixo el nen, no, no cal que m'acompanyis, hi tornaré caminant. Xiquet! Tornarem a fer una altra passejada, oi?

Fi de la holotrucada creada per la IA.

Capítol 14.

En el lloc més inesperat i fràgil de la casa, entremig de les espines de les roses ens va deixar la carta. El roser que li vaig regalar per Sant Jordi quan vam anar a ramblejar tots quatre, junts, la família.

Vaig demanar a la policia que em deixessin cert temps, que no estava preparat encara per llegir-la.

Temps, em repeteixo constantment, temps que no li vaig dedicar prou, temps que l' usava sense saber que aniria en contra meva, temps que l' omplia de feina per estar ocupat. Temps, i aquest temps quan hi penso les orelles em xiulen i no sento res, la meva ment s' ennuvola i em costa respirar. El cor se m' accelera i vaig de tort, tremolant. Tot em dóna voltes, i voltes, i voltes, i voltes, i voltes i CAIC. Com un ocell indefens que s'ha colat per la xemeneia de casa i no té prou força per tornar-se enlairar, perquè les seves ales s'han quedat atrapades per la cendra i s'ofega.

De matinada, m'he llevat boig buscant-la, tot m' olora a ella, tot és ella. Palplantat davant del mirall amb l'escrit del seu “adeu” i amb el meu reflex demacrat crido de dolor i ràbia. De les espines amb flors de pètals de color sang lentament agafo la seva carta amb el meu nom.

AMOR; En silenci t' escric la meva absència, perquè el que necessito ara és un últim respir. He guardat silenci de tots els nostres errors comesos, sense consol i somiant en un canvi que aquest no arriba. Avui, tan lluny i alhora tan aprop de tot el que ens ha passat en al llarg dels anys, he tornat a despertar. He decidit ja no córrer més. Vull només recordar el dia d'avui com es desperta el mar, com em toca l' aire a la cara, el soroll de les ones quan es trenquen a les roques, i capbussar-me fins unir-me amb el seu plàncton. De veritat que només tenia ganes d estimar-te, només a tu. Com aquella nit a la Costa Brava plena de felicitat, recordes? Fa tants anys...! Em vas agafar amb braços perquè no podia parar de donar voltes i riure d' alegria. En aquella cala em vas fer l' amor. Els dos acompanyats amb la melodia del mar i coberts per un cel estrellat.

Et vaig xiuxiuejar que a la vida es pot viure-la intensament quan solament dues estrelles brillants, TU i JO, es troben fortuïtament sense saber la raó. En fusionar-se, la gravetat és torna tan intensa, que la unió esdevé una atracció mútua i es doten d' un amor profund eternament, per acabar essent una única estrella.

Et dono gràcies AMOR perquè sempre la meva vida tindrà una part de tu.

L'única cosa que hem fet bé en aquesta vida són els nostres fills. Però egoistament i amb llàgrimes els ulls, m'has de deixar marxar, m'heu de deixar marxar. La Terra, ara ja m'ofega prou i tot el que desitjava per mi ja no ho trobo aquí. Sempre lliure;

T'estimo us estimo Sabina ❤️

L'he vista. Està asseguda a terra, fent-la petar amb els seus amics. Té una cara molt bonica. És prima. No en faig ni cas, la seua cara és molt bonica. Intento treure-li els ulls de sobre, però no puc. Estic absorbit per la bellesa de la seua cara. S'ha girat i m'ha vist, els seus ulls mira als meus durant uns instants. Continua xerrant amb els seus amics. I jo continuo bevent la cervesa, dret i sol. No vull entrar als pubs, hi ha massa fum de tabac, i al final, els meus ulls ploren. Em quedaré una mica al carrer, que carai, és estiu, encara que siguin les dues de la matinada, fa calor.

Un dels seus amics em veu i em reconeix: “que carai fas aqui sol? Vine, home!” Ella em fa lloc, m'hi assec al seu costat. Anem parlant, anem rient, anem bevent.

Han passat molts caps de setmana, m'hi vaig fixant més en ella. Té un mocador al cap, no li veig cap floc de cabells, tot i així, la veig bonica. Té una veu molt suau, és molt riallera.

S'ha acabat l'estiu, no hi és. Em diuen que és de fora, té família al poble, per això ve durant aquesta època. M'hauré d'esperar el vinent...

Un nou estiu, és divendres, estic baldat de tant treballar. Però he quedat, he de fer un esforç. Una amiga em passarà a buscar. Aprofito per sopar una mica i dormir una mica al sofà, encara que siguin deu minuts. Sona el timbre, quin sobresalt! Surto de casa, tanco la porta amb clau, visc sol. Li faig dos petons a la meua amiga, em diu que hem quedat als pubs, avui hi ha molta gent al carrer, massa pel meu gust. I la veig allà, un altre cop! La saludo, i m'hi fixo que està més prima, però el somriure no l'ha perdut. Avui no té el mocador al cap, però la cara sempre tant bonica. Ens quedem una estona al carrer, parlant. M'adono que no té cap beure a la mà, li dic si vol quelcom, em diu que vol una aigua. Entro dins i surto, al cap d'una estona amb la cervesa i la seua aigua. Brindem. És fa estrany brindar així. La noia que m'ha passat a buscar-me s'hi acosta uns quants amics més. Ens saludem. Em diuen que hi ha concert a prop d'aquí, m'hi animo, ella diu que es queda aquí, està una mica cansada. Els seus companys l'acompanyaran a casa seua. I jo, li pregunto si està bé, diu que sí, però vol descansar.

Passen els caps de setmana, l'he estat veient, ha canviat el seu aspecte físic, però tot i així, és valenta, riu, xerra. No defalleix, treu forces d'allà on sigui.

S'ha acabat l'estiu. Espero que la resta de l'any passi volant.

Un nou estiu ha començat, però alguna cosa em diu, que quelcom no va bé. Ja sóc als pubs, la busco i no la trobo. Vaig dins a buscar una cervesa, i quan em giro, em topo amb els seus amics. Sense dir res, ells em diuen que ja no hi és, ja no tornarà mai més. Ploro per dins, una sensació de tristor m'envaeix el meu cos. Surto al carrer, ho necessito. Vull estar sol una estona. Metres enllà, la veig, em diu adéu amb la mà i jo li faig l'últim brindis.

Silenci...

Aquell any va començar com qualsevol altre. Res feia pensar que alguna cosa canviaria la nostra manera de viure. Qualsevol noticia, ens semblava tant llunyana que no en fèiem ni cas. Aquell gener, acabàvem de celebrar cap d'any, reis, i la canalla tornaven a l'escola. I les notícies, explicant que alguna cosa havia de passar.

El febrer, va néixer el meu nebot. El meu fill, es quedava mirant aquell nounat, que només feia que dormir, plorar, mamar, dormir, plorar, mamar... I nosaltres, li deiem, tu també feies el mateix. A finals del mateix mes, la meua dona m'anunciava que seria pare per segona vegada. I les notícies, alertant, i no en fèiem cas.

I de cop, va esdevenir el silenci. De cop, els carrers van restar buits, la vida es va aturar. Els meus plans, d'aquelles primeres vacances confinades, se'n van anar en orris. Treia el cap per la finestra, i ningú al carrer. I no estàvem preparats, on cony podiem comprar les punyeteres mascaretes?

I de cop, descobriem els terrats, podíem jugar, prendre el sol, llegir, jugàvem amb la pilota... Quina sort, tenir-ne. Hauríem acabat bojos tancats dins del pis. I vam descobrir les videotrucades, primer de conya, però al llarg dels dies, vaig deixar de comunicar-me. N'estava fart.

Les meues vacances es van acabar, vaig haver de tornar a la feina. La carretera buida, la natura que guanyava terreny, recuperant el que era seu.

I el silenci es feia etern...

Què és Akkoma? és un “fork” de #Pleroma però més “cool”, tal com diuen els seus desenvolupadors:

“a smallish microblogging platform, aka the cooler pleroma”

Akkoma és, per tant, el programari que s'executa en el servidor i que permet ser una part de la xarxa social plena de servidors que s'entenen entre sí gràcies al protocol #ActivityPub i que formen l'Univers d'instàncies Federades, el famós #fedivers. Akkoma és un dels programaris dels molts que emplenen aquest fedivers.

Quines funcionalitats fan que el programari #Akkoma sigui tant interessant i pràctic?

Publicar només per a usuaris locals

Sense mencionar a ningú, només els usuaris locals ho veuen. Qualsevol tema que es vulgui comentar o compartir només amb els usuaris locals o que l'administrador o moderadors del servidor vulguin anunciar-lis pot utilitzar aquesta funcionalitat. És tant fàcil com prémer l'icona “Local” abans de publicar.

Línia de temps Bombolla

En aquesta línia de temps es veuen tots els apunts dels servidors amics configurats per l'administrador del servidor. De molta utilitat per als usuaris nous, ja que hi poden trobar ràpidament a qui seguir sense haver d'abocar-se a la línia de temps federada que acostuma a ser una riada de publicacions escrites amb llengües diferents i que passa molt ràpida.

Suport markdown

S'explica sol. Podem configurar el nostre compte per a que publiqui els apunts amb suport Markdown per defecte.

Reaccions emoji

Estem acostumats a prémer l'icona de l'estrella quan volem afavorir una publicació. També podem reaccionar a la mateixa amb emojis, tants com vulguem, i altres usuaris poden reaccionar amb emojis diferents al nostre o amb el mateix simplement clicant-hi al damunt (hi ha un comptador al costat de cada emoji).

Cites

No, no van del que potser estàs pensant. Aquesta funcionalitat permet respondre tot citant l'apunt original, fins i tot els nostres. Mostra gràficament l'apunt citat i al damunt el que li hem respòs.

Converses amb vista d'arbre

Genial! amb altres programaris és difícil per no dir impossible entendre o veure qui està responen a qui en una conversa. Això s'ha acabat! a Akkoma tenim la vista d'arbre.

Mostrar el favicon del servidor al costat del usuari

Va bé per a saber quin programari és el servidor del usuari en qüestió, sense haver d'obrir el seu perfil públic.

Saber si un usuari és un bot

De vegades ens passa que responem a una publicació esperant alguna interacció i al veure que no n'hi ha mirem el perfil del usuari, adonant-nos que és un bot. A Akkoma es veu directament si un usuari és un bot perquè el programari afegeix un petit robot damunt del seu avatar, no cal obrir cap perfil.

El repositori de Akkoma és en un servidor #Gitea

Tenir el repositori oficial en un servidor Gitea és un punt més a favor.

I fins aquí les més destacades però en té moltes més que fan que Akkoma sigui un ferm candidat a destronar a Mastodon.

Ja tenim acabat i funcionant a plena satisfacció el nostre programa #Python i ens agradaria compartir-lo a PyPi, l'index universal de paquets Python. Tenir-lo allà permet que qualsevol persona que el vulgui instal·lar en el seu ordinador o servidor només li caldrà fer el famós pip install nom_del_paquet.

Estructura

El que cal fer és tenir tots els fitxers necessaris per a executar-lo dins d'un sub directori. Com a exemple utilitzaré el cas real del meu Python wrapper for Akkoma API.

.
├── akkoma
│   ├── Akkoma.py
│   ├── __init__.py
├── LICENSE
├── README.md
├── setup.py
├── tests  

En el sub directori akkoma hi hem de tenir tant el codi que hem programat (el fitxer Akkoma.py) com __init__.py, que serveix per a que Python tracti aquest sub directori com un contenidor de paquets si __init__.py és un arxiu buid o aprofitar-lo per a inicialitzar el nostre programa. Per a no fer massa complexe aquesta entrada recomano llegir aquest enllaç per a entendre millor aquests conceptes.
Hi tenim un altre sub directori, test, que per ara el podem deixar buit. En l'arrel del projecte cal tenir la llicència que li vulguem posar (LICENSE), el inevitable README.md on expliquem com funciona el nostre programa i setup.py, molt important perquè descriu el paquet, diu a setuptools com construir-lo, com pujar-lo a PyPi i què es mostrarà allà.

setup.py

El rovell de l'ou. Aquest és el setup.py real que he utilitzat:

import setuptools

VERSION = '0.1.6'

with open('README.md', 'r', encoding='utf-8') as fh:
    long_description = fh.read()

setuptools.setup(
    name='Akkoma.py',
    version=VERSION,
    author='el_nostre_usuari_a_PyPi',
    author_email='adreça@correu.cat',
    description='Python wrapper for the [Akkoma](https://akkoma.dev/AkkomaGang/akkoma) API.',
    packages=['akkoma'],
    long_description=long_description,
    long_description_content_type='text/markdown',
    url='https://git.mastodont.cat/spla/Akkoma.py',
    install_requires=['pytz', 'requests', 'python-dateutil', 'decorator'],
    project_urls={
        'Bug Tracker': 'https://git.mastodont.cat/spla/Akkoma.py/issues',
    },
    keywords='akkoma api microblogging',
    classifiers=[
        "License :: OSI Approved :: GNU General Public License v3 (GPLv3)",
        "Topic :: Software Development :: Libraries :: Python Modules",
        "Topic :: Communications",
        "Intended Audience :: Developers",
        'Programming Language :: Python :: 3',
    ],
    python_requires = ">=3.8",
)  

La primera línia importa el mòdul setuptools (imprescindible per a construir el paquet). Definim la versió que li volem donar en la segona línia amb VERSION. La tercera obté el contingut de README.md que és el que es mostrarà a PyPi. setuptools.setup descriu el paquet, l'autor, la pàgina del projecte (recomanable tenir un repositori git i posar aquí les urls al mateix), els mòduls que necessitarà el nostre paquet per a executar-se (la línia install_requires), les paraules clau amb keywords (que venen a ser com els hashtags), ón es classifica el projecte amb classifiers (la llista sencera dels que podem usar és aquí) i quina versió de #Python cal per a executar el paquet amb python_requires (en aquest cas ha de ser igual o major a la versió 3.8).
Abans de construir el paquet i pujar-lo a PyPi cal que ens hi registrem. Quan ja tenim el registre fet ja ho tenim tot per a construir el paquet!

Construir el paquet

És tant fàcil com executar això en el directori arrel del projecte:

python -m build

Si no tenim instal·lat el mòdul build donarà un error. Cap problema!

pip install build  

I tornem a executar python -m build. Al final de moltes línies que ens mostrarà el constructor, veurem una línia final que diu:

Successfully built Akkoma.py-0.1.6.tar.gz and Akkoma.py-0.1.6-py3-none-any.whl

Perfecte! Tot llest per a pujar-lo a PyPi. Però un moment, primer ens cal el mòdul twine que facilita molt la tasca:

pip install twine

Ara sí:

python -m twine upload dist/*

Ens demanarà l'usuari i contrasenya de PyPi (ens hi hem registrat abans). Si tot va bé, ens donarà el missatge final on diu la URL del nostre paquet a PyPi i ja tindrem el primer paquet a l'abast de tot el món pythonista mundial.

• instal·lar el paquete pg_repack (a Ubuntu 20.04 LTS el paquet a instal·lar és postgresql-12-repack)
• editar postgresql.conf i afegir:

shared_preload_libraries = 'pg_repack' 
 * reiniciar Postgresql


Dins de la base de dades i amb permís de super usuari cal crear l’extensió pg_repack:


CREATE EXTENSION pg_repack;

 * des de la consola executar, per cada una de les taules de la base de dades:

pg_repack -x -d <base de dades> --table <taula>

El paràmetre x li diu a pg_repack que només els index però també podem fer repack a les taules (és el que faig amb la base de dades de Mastodon):

pg_repack -d <base de dades> --table <taula>

Podem crear un arxiu bash per a fer al repack a totes les taules de manera automatitzada.

Quan executem aquest fitxer bash, paciència, pot trigar una estona llarga en fer el repack a totes les taules però tampoc massa. Ja està, ja hem recuperat espai de disc dur.
Nota: en el meu cas de mastodont.cat, desprès d'esborrar 1.600 usuaris inactius, la base de dades de Mastodon ha baixat d'ocupar 30GB a només 20.

Configurar Mastodon

Desprès dels passos de la primera part ara ens tocava configurar Mastodon:

RAILS_ENV=production bundle exec rake mastodon:setup

Primer ens pregunta el nom del domini (domain name). En el meu cas és mamut.freeddns.org:

Your instance is identified by its domain name. Changing it afterward will break things. Domain name: mamut.freeddns.org

A continuació pregunta si volem activar el mode un sol usuari, mode que desactiva els registres i mostra el nostre perfil per defecte quan algú visiti l'instància:

Single user mode disables registrations and redirects the landing page to your public profile. Do you want to enable single user mode? (y/N) y

No volem Docker:

Are you using Docker to run Mastodon? (Y/n) n

En les següents preguntes simplement premem la tecla Enter:

PostgreSQL host: /var/run/postgresql
PostgreSQL port: 5432
Name of PostgreSQL user: mastodon
Password of PostgreSQL user:

Dirà que Database configuration works!. Perfecte! Seguim. Ara la configuració de Redis, També premem Enter en totes les questions:

Redis host: localhost
Redis port: 6379
Redis password: 

I també li agradarà: Redis configuration works!. Seguim!
Ara pregunta si volem desar els fitxers multi mèdia en el núvol. Responem que no:

Do you want to store uploaded files on the cloud? (y/N) N

I li diem que sí a enviar correus des de localhost:

Do you want to send e-mails from localhost? (y/N) y

Des de quina adreça? premem enter després de canviar notifications per notificacions:

E-mail address to send e-mails "from": (Mastodon <notificacions@mamut.freeddns.org>)

No volem enviar cap correu de prova:

Send a test e-mail with this configuration right now? (Y/n) N

Ja hem acabat. Ara pregunta si desem la configuració:

This configuration will be written to .env.production. Save configuration? (Y/n) Y

Ara diu això, li diem que sí:

Now that configuration is saved, the database schema must be loaded.If the database already exists, this will erase its contents. Prepare the database now? (Y/n) Y

Quan acabi:

Created database 'mastodon_production'. Done!

I el pas final, compilar els assets (aquí és on la Raspberry Pi 3B+ deia “de cap manera, que només tinc 1GB de RAM!”:

Compile the assets now? (Y/n)  Y

Trigarà uns minuts, paciència! Quan hagi acabat dirà:

Compiled all packs in /home/mastodon/live/public/packs. Done! All done! You can now power on the Mastodon server

Ens permet crear l'admin, doncs sí, nosaltres mateixos:

Do you want to create an admin user straight away? (Y/n) Y

Pregunta nom d'usuari i adreça de correu electrònic. Responem el que vulguem i ens retornarà una contrasenya. La desem ben desada per més tard!

Ja podem tornar al usuari root.

nginx

Copiem la plantilla per a nginx de mastodon:

cp /home/mastodon/live/dist/nginx.conf /etc/nginx/sites-available/mastodon

Editem el fitxer copiat per a canviar example.com per el nostre domini mamut.freeddns.org (apareix dues vegades) i desem els canvis. Comprovem que a nginx li agrada fent nginx -t. Si no dona cap error carreguem la nova configuració:

systemctl reload nginx

Certificat SSL

Per a obtenir el certificat SSL fem el següent:

certbot --nginx -d mamut.freeddns.org

Si ens dona l'error nginx: [emerg] no "ssl_certificate" is defined for the "listen ... ssl" directive in /etc/nginx/sites-enabled/mastodon:33, tornem a editar el fitxer /etc/nginx/sites-available/mastodoni comentem la línia del error, en aquest exemple la línia 33. Desem els canvis i tornem a provar:

certbot --nginx -d mamut.freeddns.org

Si tot ha anat bé:

Successfully received certificate.
Certificate is saved at: /etc/letsencrypt/live/mamut.freeddns.org/fullchain.pem
Key is saved at:         /etc/letsencrypt/live/mamut.freeddns.org/privkey.pem

unitats systemd

Copiem les tres unitats systemd necessàries:

cp /home/mastodon/live/dist/mastodon-*.service /etc/systemd/system/

Informem a systemd:

systemctl daemon-reload

I (ja era hora!) iniciem Mastodon:

systemctl enable --now mastodon-web mastodon-sidekiq mastodon-streaming

Encara que tinguem que parar la Raspberry per qualsevol motiu, aquest enable de dalt farà que Mastodon torni a posar-se en marxa quan engeguem de nou la Raspi.

Ja estem! podem visitar el nostre servidor Mastodon executant-se en la Raspberry de casa!

El sistema operatiu de la meva Raspberry és Ubuntu 22.04.1 LTS (GNU/Linux 5.15.0-1021-raspi aarch64). Aquests passos funcionen perfectament en totes les Raspberry que corrin el mateix sistema operatiu però haurien de servir també per a les que utilitzin Raspbian. Si el teu sistema operatiu no és Ubuntu el pots instal·lar seguint les instruccions oficials adients.

Cal comentar abans de començar que per a poder instal·lar Mastodon ens calen, com a mínim, 4GB de RAM. El motiu és que amb menys RAM no podrem compilar els assets de Mastodon. Ho sé perquè vaig voler provar-ho en la 3B+ que només té 1GB de RAM...

Servei DDNS

Per a que el servidor Mastodon que volem instal·lar federi amb el #fedivers ens cal crear un compte en un servei DDNS. Un dels molts que hi ha que té certa fama i permet actualitzar la IP pública via la seva API és Dynu {d}DNS. Creem un compte en l'enllaç anterior i en la secció Dynamic DNS Service premem el botó + Add. En el camp Host de Option 1: Use Our Domain Name hi escribim el subdomini que vulguem, en el meu cas he posat mamut, i després triem el domini dels que hi ha disponibles a Top Level, en el meu cas freeddns.org. Acabem prement el botó Add de sota. Ja tenim un nom de domini per el nostre Mastodon! Per tot aquest tutorial serà mamut.freeddns.org.

IP dinàmica, IP pública

El més segur és que a casa tinguem IP dinàmica. Per a que la resta de servidors del fedivers ens puguin trobar hem de actualitzar el servei DDNS amb la IP pública (la IP dinàmica que ens assigna el nostre proveidor d'Internet).
Dynu {d}DNS permet fer-ho mitjançant la seva #API, Genial, m'agrada molt #Python i programar el meu propi codi. Dit i fet, si seguim els pasos del meu repositori dynuapi tindrem la Raspberry enviant cada 30 minuts la seva IP pública al servei DDNS.
Abans de fer-ho, ens cal saber quina és la API-Key del nostre compte a Dynu {d}DNS. La tenim en la secció API Credentials del panel de control. Ens cal perquè dynuapi ens la demanarà.

Port forwarding

Cal redirigir els ports 80 i 443 del router principal de casa cap a la IP local de la Raspberry. En la secció Port forwarding del tutorial de Akkoma explico com es fa.

Requisits de Mastodon

Aquest tutorial està basat en la documentació oficial.

Com a root instal·lem els següents paquets del sistema operatiu:

apt install -y curl wget gnupg apt-transport-https lsb-release ca-certificates

També ens cal Node.js:

curl -sL https://deb.nodesource.com/setup_16.x | bash -
apt-get install -y nodejs

I els paquets següents:

apt install -y \
imagemagick ffmpeg libpq-dev libxml2-dev libxslt1-dev file git-core \ g++ libprotobuf-dev protobuf-compiler pkg-config nodejs gcc autoconf \
bison build-essential libssl-dev libyaml-dev libreadline6-dev \
zlib1g-dev libncurses5-dev libffi-dev libgdbm-dev \
nginx redis-server redis-tools postgresql postgresql-contrib \
certbot python3-certbot-nginx libidn11-dev libicu-dev libjemalloc-dev

Yarn

Executem aquestes dues línies:

corepack enable
yarn set version classic

Ruby

Primer afegim l'usuari mastodon:

adduser --disabled-login mastodon

I canviem a ell:

su - mastodon

Mastodon necessita Ruby, executem aquestes sis línies una a una:

git clone https://github.com/rbenv/rbenv.git ~/.rbenv
cd ~/.rbenv && src/configure && make -C src
echo 'export PATH="$HOME/.rbenv/bin:$PATH"' >> ~/.bashrc
echo 'eval "$(rbenv init -)"' >> ~/.bashrc
exec bash
git clone https://github.com/rbenv/ruby-build.git ~/.rbenv/plugins/ruby-build

Ara ja podem instal.lar la versió de Ruby correcte:

RUBY_CONFIGURE_OPTS=--with-jemalloc rbenv install 3.0.4

I fem que sigui global:

rbenv global 3.0.4

Necessitem el primer 'gem' bundler:

gem install bundler --no-document

Tornem al usuari root:

exit

Postgresql

Hem de crear l'usuari/rol mastodon a Postgresql:

sudo -u postgres psql

I en el prompt creem l'usuari:

CREATE USER mastodon CREATEDB;

Ja podem sortir:

\q

I tornem al usuari mastodon:

su - mastodon

Clonar Mastodon

Instal·lem (clonem) Mastodon des d'el repositori oficial al directori local live i hi entrem:

git clone https://github.com/mastodon/mastodon.git live && cd live

La darrera versió estable:

git checkout $(git tag -l | grep -v 'rc[0-9]*$' | sort -V | tail -n 1)

Les darreres dependències de Ruby i JavaScript, línia a línia:

bundle config deployment 'true'
bundle config without 'development test'
bundle install -j$(getconf _NPROCESSORS_ONLN)
yarn install --pure-lockfile

Configurarem Mastodon en la segona part.

Fer-se gran és anar perdent capes i afegir-ne de noves encara que no siguen teves ,les agafes escoltant amics , llegint versos O escoltant cançons que tenies amagades al fons de les teves misèries i així vius i així creus que això és viure i vas avant buscant deixar de fer-ho,volent escoltar i acaronar allò que mai has desitjat vore.

LA FALSA GLOBALITZACIÓ

La lenta caiguda de Twitter ha tornat a encendre en mi ideals que l'internet de les multinacionals havia apagat. Deixeu-me que exposi quines han estat les meves darreres reflexions.

Per posar-vos en context, la tecnologia sempre m'ha cridat molt l'atenció. M'agradava remenar el 486 del meu pare, vaig tenir el meu primer compte de correu electrònic amb 10 anys (el 1997) i em vaig criar en un internet que encara feia olor de nou, de sales de xat i de planes web on hi havia un sentit de comunitat més aviat petit. De fet, recordo navegar per aquests llocs en anglès sense entendre un borrall amb el simple objectiu d'interactuar amb la gent que es trobava a l'altra banda del mòdem. Era una època molt emocionant i recordo molt bé aquestes primeres experiències que em van començar a formar digitalment. Per un altre cantó, les consoles anaven evolucionant durant la meva adolescència, s'inventaven nous aparells electrònics i jo m'interessava pel llenguatge informàtic, els ordinadors i la xarxa. Tenia ganes que arribés el futur, perquè creia que en el futur desapareixerien les regions digitals que m'impedien jugar a videojocs o mirar pel·lícules d'altres països.*

De sobte, els mitjans començaven a parlar de la globalització i de com de negativa era per a tothom. Jo no ho acabava d'entendre; simplement pensava que era un tema massa complicat per a mi. Durant aquests anys, el sensacionalisme dels informatius espanyols, la publicitat i la manca d'oferta van fer que perdés interès en la televisió. M'atreveixo a dir que segurament vaig ser un dels primers adolescents catalans que vaig fer les maletes i me'n vaig anar a viure a una altra realitat: la de l'autoaprenentatge, la dels debats anònims sobre temes que em fascinaven, la de consumir setmanalment els mateixos programes i sèries que miraven molts americans i japonesos, la d'un sentit de l'humor inexistent al carrer, la d'un llenguatge nou i d'una comunitat creativa... En definitiva, me'n vaig anar viure a internet, un lloc lliure on podia triar què consumia. És sincerament sorprenent pensar en una època en què a la xarxa no existia la publicitat massiva ni la localització constant.

Actualment, ens trobem en l'era de la falsa globalització. Tenim la capacitat de connectar amb altres cultures de manera directa, però ens separen murs tancats amb claus regionals i algorismes que han creat governs i multinacionals per ficar-nos en la mateixa bombolla nacional de què vaig fugir. Per què m'han de posar una etiqueta a l'hora de consumir contingut a la xarxa? Per què no puc comprar el que vulgui a qualsevol botiga d'internet? Per què no tinc accés a mirar els canals de televisió dels meus veïns de Portugal o de França? Per què encara no existeix un cinema virtual on pugui pagar una entrada i veure una pel·lícula nova que s'emeti a tot el món en directe? Per què costa tant informar-me només de les notícies que m'interessen a mi personalment?

Més enllà de respondre aquestes preguntes, de les quals, tristament, en sabem la resposta, faig una reflexió pública perquè ens adonem en quin món ens trobem: un món que sempre s'aprofitarà de qualsevol recurs que pugui beneficiar la humanitat per treure'ns els quartos o forçar-nos la seva ideologia.

---

Nota: Encara que actualment està desapareixent, en el passat les consoles sempre havien tingut restriccions regionals. Això feia que els jocs d'Europa, Amèrica i Àsia fossin incompatibles ens les consoles de regions diferents. Per tant, si volíem jugar a un joc que no s'havia llicenciat a Europa, l'havíem d'importar i moltes vegades ens calia un adaptador o algun tipus de desbloquejador regional perquè funcionés. En el cas de les pel·lícules, els DVDs tenien 8 regions diferents i els Blu-ray, 3. Una murga, vaja.