blog CAT

Lector

Llegeix les darreres entrades de blog CAT.

from Blaivent

I bé cuant creus que no pots enfonsar-te més ve la vida i el demostra lo contrari, el fa veure que sols et pots refiar de tu i ara mateix em costa treure forces per fer-ho ara em sento traït veig que sols han jugat amb mi , cuant confies els teus sentiments a gent que creus amiga i aquesta no sols no ho és sinó que comparteix els teus sentiments amb altres a esquenes teues et fa sentir molt mal,cuant tot el món creu saber lo que el fa falta sense ni tan sols parlar amb tu sense tindre el detall d'ésser clar,sincer la veritat et deixa sense ganes de sortir del llit i molt menys d'enfrontar la vida ara mateix em sento observat com si tots saberen que porte molt de temps fent el imbècil per una persona que mai em va estimar i que damunt va contant lo que vol de mi, en fi no queda altra que tindre cura de mi,soltar allò que no em deixa créixer,endinsar-me en mi al mateix temps que estic obert a conèixer gent que pague la pena conèixer i compartir vida i miracles que mirant enrere el fet d'estar escrivint hui estes paraules ben bé es podria qualificar de miraculós i si no el valores tu altres persones difícilment ho faran. Silenci estimat silenci ...que fas sortir les coses que anem amagant les que ens fa mal veure i per això anem ajornant el fer-ho fins que esdevé escollir si seguir vivint O deixar de fer-ho, simplement,res massa dramàtic en el món que malvivim ,res anormal en un món que es fa miques a poc a poc com el meu món com la natura els oceans ,flora i fauna,en fi qui sóc jo per no fer el gest d'assolir el meu estat natural?,si jo què puc no ho faig que pot fer un arbre?,molt més que jo segur i sense poder moure's 😅😂,en prou de queixes i anem per feina el ritme serà el que siga però lo important és moure's.

 
Read more...

from spla

Hi ha diversos proveïdors de serveis #DDNS que ens permeten poder accedir remotament a la nostre Raspberry on hi podem tenir instal·lats serveis com ara Nextcloud, Akkoma (servidor social fork de Pleroma) etc. Això és possible gràcies a que aquests proveïdors de DDNS apunten a la IP pública de la Raspberry quan escrivim en el navegador el domini que hi hem escollit. Sempre és millor no dependre de tercers així que aquest és el motiu per el que escric aquesta entrada.

requisits

Ens cal tenir registrat un domini propi i que el registrador del domini ens permeti fer delegació de DNS. També ens cal tenir el nostre propi servidor DNS (Bind9), que gràcies a la delegació passarà a ser el servidor autoritari per el nostre domini.
Suposem que el nostre domini registrat és elnostredomini.cat i el subdomini que apuntarà a la Raspberry és raspberry.elnostredomini.cat.

dnssec

El més segur és que a casa tinguem IP dinàmica (si no és així aquest article no té sentit) per tant ens caldrà enviar-la periòdicament al nostre servidor #DNS Bind9. Entra en joc #dnssec. dnssec farà una connexió segura al nostre Bind9 i actualitzarà el registre del domini o subdomini que li diguem. El primer pas és crear la dnssec key:

ddns-confgen -s raspberry.elnostredomini.cat

Ens respondrà això:

To activate this key, place the following in named.conf, and in a separate keyfile on the system or systems from which nsupdate will be run: key “ddns-key.raspberry.elnostredomini.cat” { algorithm hmac-sha256; secret “lLeySmmWp2TrF0qSlSyblQOp7wTTNxWoDkFYUaTyGtk=”; };

Then, in the “zone” statement for the zone containing the name “raspberry.elnostredomini.cat”, place an “update-policy” statement like this one, adjusted as needed for your preferred permissions: update-policy { grant ddns-key.raspberry.elnostredomini.cat name raspberry.elnostredomini.cat ANY; };

After the keyfile has been placed, the following command will execute nsupdate using this key: nsupdate -k

Editem /etc/bind/named.conf.local i hi afegim la key:

... key “ddns-key.raspberry.elnostredomini.cat” { algorithm hmac-sha256; secret “lLeySmmWp2TrF0qSlSyblQOp7wTTNxWoDkFYUaTyGtk=”; };

zone “elnostredomini.cat” { type master; file “/var/lib/bind/db.elnostredomini.cat”; update-policy { grant ddns-key.elnostredomini.cat name elnostredomini.cat. ANY; }; }; ...

Reiniciem el servidor Bind9:

systemctl restart bind9

configurar el client

Ara hem de crear el fitxer que contingui la key generada, per exemple a /etc/ddnsupdate.key, on la hi posem:

key “ddns-key.raspberry.elnostredomini.cat” { algorithm hmac-sha256; secret “lLeySmmWp2TrF0qSlSyblQOp7wTTNxWoDkFYUaTyGtk=”; };

I també hem de crear el bash script que s'executarà periòdicament, enviant la IP pública al nostre servidor DNS Bind9, actualitzant si cal el registre del subdomini raspberry.elnostredomini.cat. Per exemple /usr/local/bin/ddnsupdate:

#!/bin/bash

MYIP=$(dig +short myip.opendns.com @resolver1.opendns.com)

KEY=/etc/ddnsupdate.key NS=ns1.elnostredomini.cat DOMAIN=raspberry.elnostredomini.cat. ZONE=elnostredomini.cat.

nsupdate -k $KEY -v << EOF server $NS zone $ZONE update delete $DOMAIN A update add $DOMAIN 30 A $MYIP send EOF

El fem executable:

chmod +x /usr/local/bin/ddnsupdate

Afegim una tasca cron perquè volem que l'script bash s'executi periòdicament:

crontab -e

i afegim la tasca en qüestió:

... */5 * * * * /usr/local/bin/ddnsupdate > /dev/null 2>&1 ...

Ja estem.

 
Read more...

from Blaivent

I si el final O millor dit el nostre lloc natural fora deixar de veure'ns al centre de tot per a sols ser part ,oblidar la nostra importància endinsant-nos a viure una vida més normalitzada sense tanta dramatúrgia entenent com a vida tant lo bo com lo dolent i estimar sols pel plaer de fer-ho ,deuriem deixar d'entendre com a bo la feina remunerada per a treballar sols pel bé comú,oblidar estats ,banderes i interessos que han inventat per enfrontar-nos...i si el nostre destí al món sols fora aprendre a viure?.

 
Read more...

from Blaivent

Després el mareig viscut mesos abans, esvaït i fet pols,cansat i volent implosionar (no sóc d'embrutar) cada cop es veia tan aprop del la eixida com del abisme i ja sols calia escollir quin camí escolliria finalment i malauradament estava acostuma't al abisme per lo que de seguida se'n va adonar que li caldria un extra d'estima a si mateix i una bona dosi de força i coratge i que totes dues li havien mancat al llarg de sa vida,llavors lo únic que veia possible és tornar a si mateix al origen de tot i esbrinar cuant i perquè havia deixat de voler-se... Va emprendre el viatge i molt prompte va anar recordant coses i veient amb claredat quines coses li impedien anar avant,reconectar amb ell i viure com i on realment li pertocava ara sols es tractava d'anar soltant i agafar-se sols al seu propi benestar,fer de la seva pau bandera.

 
Read more...

from spla

El sistema operatiu de la meva Raspberry és Ubuntu 20.04 LTS (GNU/Linux 5.4.0-1065-raspi aarch64). Aquests passos funcionen perfectament en totes les Raspberrys que corrin el mateix sistema operatiu però haurien de servir també per a les que utilitzin Raspbian.

Els passos resumits son aquests:

  • configurar un hostname en un servei DDNS
  • instal·lar programa DUC en la Raspberry per a informar al servei DDNS de la seva IP pública
  • Fer un “Port Forwarding” en el router de casa dels ports 80 i 443, per a que apuntin a la IP local de la Raspberry
  • Instal·lar nginx
  • Obtenir certificat SSL per el hostname obtingut del servei DDNS
  • Instal·lar Pleroma

Configurar un hostname en el servei DDNS.

Abans de tot ens cal un servei #DDNS (Dynamic DNS) per a crear el hostname del nostre servidor Pleroma. Ho necessitem perquè volem que la nostra instància Pleroma sigui accessible des d'internet. Configurarem un hostname en el nostre servei DDNS, per exemple a noip però n'hi ha d'altres, i aquest servei DDNS serà qui resoldrà aquest hostname a la IP pública de la Raspberry.
noip ens permet obtenir gratuïtament un sol hostname (suficient!), on només podem escriure el nom de subdomini per a un dels quatre dominis disponibles. En el meu cas vaig escollir el domini “ddns.net” amb el subdomini, escrit per mi, “raspib3”: raspib3.ddns.net

Instal·lar el Dynamic Update Client (DUC) en la Raspi.

Com que el més segur és que a casa tinguem IP dinàmica, la Raspberry haurà de informar al servei DDNS de quina IP pública té. Per a fer tal cosa haurem de seguir les instruccions necessàries per a instal·lar el programa DUC.
Descarreguem el client DUC a la nostre PI, en el directori /usr/local/src/

Com a root:

cd /usr/local/src/

descarreguem DUC:

wget http://www.noip.com/client/linux/noip-duc-linux.tar.gz

el descomprimim:

tar xf noip-duc-linux.tar.gz

entrem en el directori creat al descomprimir:

cd noip-2.1.9-1/

i executem:

make install

Ens demanarà iniciar sessió en el nostre compte de noip, doncs li donem usuari i contrasenya. Seguint com a usuari root, crearem la configuració per defecte de DUC:

/usr/local/bin/noip2 -C

Ens demanarà altre cop l'usuari i contrasenya del compte a noip. Si ara executem

/usr/local/bin/noip2

ja hauria d'enviar la IP pública al servei DDNS de noip. Evidentment no és bona idea haver d'executar-ho manualment per tant ens anirà d'allò més bé un servei systemd que ho executi automàticament al engegar la Raspberry o desprès d'un reinici pel motiu que sigui.
Creem el servei noip2.service:

vim /etc/systemd/system/noip2.service

amb el següent contingut:

[Unit] Description=noip2 service

[Service] Type=forking ExecStart=/usr/local/bin/noip2 Restart=always

[Install] WantedBy=default.target

Com que volem que s'activi al engegar o reiniciar-se la Raspberry, activem el servei:

systemctl enable noip2.service

i l'iniciem ara mateix:

systemctl start noip2.service.

Podem saber si tot va bé consultant l'estat:

systemctl status noip2.service

Port Forwarding

Per a que Pleroma funcioni perfectament ens cal que totes les peticions d'altres servidors del #fedivers que vagin cap el nostre node es dirigeixin a la Raspberry. Aquestes peticions es fan a dos ports TCP, el 80 (http) i el 443 (https). La sol·lució a això es diu Port Forwarding. Hauriem de poder accedir al router principal de casa (el que ens dona o lloga el nostre proveïdor d'internet). Normalment la IP del router és 192.168.1.1, des d'el navegador visitem aquesta IP. Si ens demana usuari i contrasenya el més probable és que les tinguem escrites en una etiqueta enganxada en la part inferior del router. Un cop dins del router cerquem l'opció “Port Forwarding” o “Redireccionar puertos”. I afegim dues redireccions, una per el port 80 i la segona per el port 443. Tots els routers son pràcticament iguals, per a fer un “Port Forwarding” acostumen a demanar-nos:

Service name < hi posem http Port Range < 80 Local IP < la IP local de la Raspberry (ha de ser IP fixa, no serveix que la obtingui via DHCP des d'el router), per exemple 192.168.1.3 Local Port < 80 Protocol < TCP

Apliquem/desem la primera redirecció i afegim la segona:

Service name < hi posem https Port Range < 443 Local IP < la IP local de la Raspberry (ha de ser IP fixa, no serveix que la obtingui via DHCP des d'el router), per exemple 192.168.1.3 Local Port < 443 Protocol < TCP

Apliquem/desem el canvis i ja podem tancar sessió del router. Ja tenim preparats tant la Raspberry com el nostre router. En una següent entrada veurem com instal·lar nginx, obtenir un certificat SSL per el nostre flamant nom de domini que apuntarà a la nostra instància #Pleroma i, a la fi, instal·lar Pleroma.

 
Read more...

from senyor-junior

Ja és hora de començar a escriure les meves vivències com a programador junior de més de quaranta anys. Concretament quaranta-tres. I no falta molt pels quaranta-quatre.

Què podria tenir d'interessant aquesta relació entre edat i programació? Doncs sobretot que si comences a treballar en una gran empresa tecnològica amb més de quaranta de seguida t'adones que estàs fora de lloc i, si no fos per la manca de programadors, de joc. La majoria de picatecles de l'empresa, i són centenars, no arriben als trenta.

Són joves de vint-i-tants anys acabats de sortir de la facultat d'informàtica que els vomita cada any en una sempre insuficient quantitat per les necessitats del mercat. La seva escassetat els converteix en valuosos per la indústria i les condicions que se'ls ofereix semblen privilegiades -en la majoria dels casos- en comparació amb les que reben els joves que han estudiat filologies i que cerquen la seva primera feina, si és que troben alguna cosa del que han estudiat.

També són juniors, com jo, però estan al seu lloc i joc. En el món de les tecnològiques els anomenen sempre “el nou talent”, no nous treballadors. Jo i els meus cabells blancs no encaixem en l'estereotip del nou talent: mascle, jove i prim que vesteix jerseis fins, texans de colors i vambes. Mireu un tutorial de Google i els reconeixereu. Ara també busquen el “nou talent femení” que són sempre noies joves. No és “país per a vells”.

Em miren pensant que sóc un nou cap o algun tipus de hacker dels noranta si em veuen treballant amb el Visual Studio. Quan s'assabenten que tinc menys experiència que ells se sorprenen molt, vénen a parlar-me ara que saben que no sóc un cap i, amb els ulls oberts de bat a bat, em diuen amb malícia «Oh! Ooooh! Oh! Quin mèrit el teu, així que estàs acabant Enginyeria Informàtica amb 43, jo no sé si podria ja amb 27... huhuhu... Però a la UOC-per imbècils-, oi? Clar, clar... És que la FIB-som l'èlit-, uf! ». D'aquí el nom del blog, el Senyor Júnior, fent un joc de paraules sobre un oxìmoron, ser un Senior Júnior. Antic, però modern, com dirien Triángulo de Amor Bizarro, o això és el que m'agrada pensar a mi tot i que en el fons cada cop sóc més nostàlgic de l'Internet de finals dels noranta i la utopia naïf que projectava sobre el futur.

No cregueu que els tinc cap mena d'enveja. D'ells s'espera que treballin com a programadors 5 o 7 anys i, si no és cremen pel camí i deixen la programació per plantar patates a l'Empordà, començaran a convertir-se en mànagers o product owners, una manera d'anomenar a l'encarregat de tota la vida en l'argot de la metodologia Agile. I d'aquesta manera haurà acabat la seva carrera com a “simples developers”, tal com he sentit que ens anomena el meu encarregat, l'Escopetero. Ja no programaran més, estaran tot el dia parlant de tickets del Jira, del temps que s'ha d'escurçar en desenvolupament i de quan podrem fer la release...

Fer, el que es diu fer, ningú dels programadors sabem realment que fan els encarregats vuit hores al dia. No serà programar, el cap del departament, cap dels encarregats owners, els prohibeix fer-ho perquè “no es poden menjar ostres i tocar el piano al mateix temps”. A mi em va sortir «Home, si algú li posa l'ostra a la boca, potser podrien... eh... no, no, és clar, no... hehe», ell em va mirar contenit-se, recordant que ha de tenir paciència perquè pensa que sóc gran, bocamoll i mig idiota, fent un somriure horitzontal. Però me l' he jugat estant fora de joc.

A mi em miren com un senyor gran, algú a qui l'empresa en la seva magnificència ha donat una oportunitat tot i les meves evidents -i suposades- mancances. Seré clar, jo estic aquí perquè no hi ha personal disponible, és a dir, l'empresa no vol pagar el preu de mercat del programador amb anys d'experiència. En realitat, per l'empresa sóc una juguesca, una probabilitat. A la meva edat s'espera que estigui agraït per aquesta oportunitat i ho estic realment, tot i que potser no ho sembla, però tinc la visió cínica de la vida del periodista integrada en el meu jo, massa anys dins d'una redacció.

En fi, que no s'espera que salti a cap altre empresa després del meu període de formació i, cobrant per sota del preu del mercat, tot i que és un bon sou, l'empresa preveu d'aquesta manera que sigui rendible en un temps determinat. Aquesta és la teoria, a la pràctica el meu encarregat ha considerat que el quart dia ja era un bon moment perquè comencés a actualitzar un programa gegantí, amb centenars de classes, oblidat per l'empresa des de feia més d'una dècada. Això sí, tindré “l'ajuda” de l'inefable Galtetes.

 
Read more...

from Blaivent

Ordenar la cova i redreçar la vida cap on realment veus que pertanys res més.
llegir,escriure ,viure ,vore pelis que facen estimar sense mes ,nadar ,escoltar els sons de la natura ... Fer-los carases als xiquets pel carrer, somriure anant al forn i sobreviure a la feina. Escoltar en silenci que hi d'ús a dins sense jutjar ni voler fer més que conèixer per primera vegada en calma els monstres que viuen amb tu i finalment ordenar la cova.

 
Read more...

from zirak

tretze. V, las cloacas del estado

ara que està de moda i que a la televisió que paguem entre tots amb els nostres impostos l’han entrevistat crec que és bon moment per parlar del podcast que van fer per explicar qui és en V i quina relació té amb les clavegueres de l’estat espanyol.

un podcast que us servirà per entendre que aquest ... ésser no té cap tipus d'escrúpols ni ètica. no hi ha cap altre raó per les seves accions que no sigui emmerdar-ho tot i enregistrar tot el que pugui.

va ser un dels primers podcasts que vaig escolta de podium podcasts i també dels primers que els hi va donar molt fama perquè hi ha una feina d’investigació molt gran al darrera. no és un simple podcast que narri fets contrastats, és la manera que tenen de lligar els fets amb el context i les explicacions del que estan narrant.

els creadors van fe una bona feina a la producció tot i que podcasts que han fet després estan més cuidats i tenen més efectes. potser la narració queda una mica simple sense efectes sonors o músiques més aconseguides però heu de recordar que aquest podcast és força antic, finals del dos-mil setze, i que en aquell moment els podcasts no estaven tant ben fets com avui dia, almenys no els que es feien en català i castellà.

són capítols de entre vint i vint-i-cinc minuts i només n’hi han deu així que és un podcast força fàcil d’escoltar i que si us enganxa ho fareu tot d’una tirada.

no us vull desvetllar qui és el protagonista però amb tot el que heu llegit fins aquí potser ja ho sabeu.

l’enllaça a l’RSS: http://fapi-top.prisasd.com/podcast/podium/v_las_cloacas_del_estado.xml

#vlascloacasdelestado #lodelspodcasts

 
Read more...

from zirak

dotze. montcada bifurcació

conegut a xarxes com “@montcadabif” o “el montcada”.

sembla que torna, tinc un avió de paper que diu que tornen i la veritat és que portava temps esperant-ho. no sé com resumir-vos el montcada. té part de conversa entre amics, part de concurs i part de podcast amb seccions recurrents que són força innovadores i que molts altres podcasts catalans han copiat descaradament durant les tres temporades que ha tingut han perdut algun integrant i guanyat algun altre però sempre mantenint el bon humor i l'alegria característica del podcast.

quan jo encara estava a twister hi tenia molt contacte amb ells, sobretot amb en Jordi Pi i en Gran Carles, i ara que he deixat aquella xarxa encara el mantinc d’alguna manera. no sóc imparcial amb aquest podcast, m’agrada molt i ric molt amb ells perquè tenen un sentit de l’humor semblant al meu. són molt més joves que jo però em recorden a les converses amb els amics de quan tenia la seva edat.

el graven per internet i cadascú a casa seva, normalment, així que és un tipus de podcast diferent i potser fer-ho d’aquesta manera tan casolana li dona aquest encant especial que té. tenen tres temporades però força espaiades entre la primera i la segona. la tercera va a continuació de la segona però ara fa gairebé un any que van acabar (el 30 de juny del 2021). els capítols són d’una hora normalment i a vegades hi ha convidats ja que llençaven enllaços per twister a la plataforma on gravaven el podcast online.

és força llarg ja que cada temporada té uns 30 episodis o més i potser ara està molt descontextualitzat perquè algunes de les seccions eren sobre l'actualitat però tot i així si teniu el temps i les ganes després d'aquesta super turra i el voleu escoltar és molt recomanable.

l'enllaç a l'RSS: https://www.ivoox.com/feed_fg_f1344763_filtro_1.xml

#montcadabifurcació #montcadabif #eltrivial #lapatrona #notelafaràs #jordipi #grancarles #lodelspodcasts

 
Read more...

from zirak

onze. the lovecraft investigations

si sabeu qui és Lovecraft ja sabeu de què va aquest podcast. només amb el nom de les tres temporades sabeu també què us espera: temporada u: the case of Charles Dexter Ward temporada dos: the whisperer in the darkness temporada tres: the shadow over Innsmouth

aquest podcast és una historia de dos investigadors que enregistren un podcast sobre fets paranormals i els seguim en la investigació del cas d'en Charles Dexter Ward que acabarà portant-nos a les temporades dos i tres encara que sembli que no hi ha una relació directa entre els casos.

òbviament és un podcast sobre els mites de cthulhu. els investigadors Kennedy Fisher i Matthew Heawood intenten resoldre un misteri mentre van caient irremeiablement en una espiral de cultes, secretisme i fets paranormals de difícil explicació i teories totalment esotèriques. és una molt bona introducció als mites de Cthulhu i s'hi explica d'una manera força simple què són i com s'interpreten.

és un podcast de la BBC així que té molt bona producció i uns actors molt bons. deu episodis cada temporada, mai per sobre els trenta-cinc minuts. realment algunes parts donen por, estigueu alerta. crec que la història podria seguir però no ho tinc gaire clar per la conclusió de la tercera temporada, tant de bo el segueixin perquè aquest me'l vaig fumar en una setmana.

el link a l'RSS: https://podcasts.files.bbci.co.uk/p06spb8w.rss

si us agrada el misteri us recomano moltíssim aquest podcast.

#thelovecraftinvestigations #lodelspodcasts

 
Read more...

from zirak

deu. guerra 3

ja que us vaig parlar d'aquest podcast al l’entrada de “la esfera” crec que és lògic que parlem avui d'ell. de nou una ficció sonora de la mà de podium podcast que narra el començament d'una hipotètica tercera guerra mundial vista des del punt de vista d'una reportera de guerra veterana, Jimena Torres, i el seu company de feina i sentimental. l'acció passa a corea del nord i hi ha molts actors polítics involucrats i a més es recrea un punt de vista espanyol. com podeu esperar fa riure

és un podcast de ficció i acció a parts iguals que com “la esfera” està molt ben produït i sonoritzat. crec que és el primer podcast que vaig escoltar que involucrés a actors professionals espanyols i us sonaran un parell de veus que hi surten. no ho fan gens malament i vaig llegir en el seu dia que tenen experiència com actors de doblatge així que la dinàmica i les formes dels podcasts no els agafen desprevinguts. aquest podcast va tindre força ressò en el seu moment i va ser molt recomanat

us recomano que us l'agafeu amb calma perquè només són vuit episodis per temporada i són curts tots: menys de mitja hora cada un. només hi ha tres temporades i l'última és força més fluixa tot i que tècnicament és la millor.

com és de podium podcast us torno a deixar l'enllaç a la seva web: https://www.podiumpodcast.com/podcasts/ a spotify: https://open.spotify.com/show/7nAbyy6siyf1o7VhkTKCBn?si=950862c8168c48ba i a l'RSS: http://fapi-top.prisasd.com/podcast/podium/guerra_3/itunestfp/podcast.xml

#guerra3 #lodelspodcasts

 
Read more...

from zirak

nou. il·lustres execrables

un altre programa de ràdio que escolto com a podcast tot i que aquest ho podria ser sense cap problema. gairebé cada cap de setmana en Malcolm Otero i en Santi Giménez expliquen a l'antena de rak1 perquè un personatge històric il·lustre és un execrable. intenten adreçar l'explicació amb temes musicals que tenen a veure amb el personatge o el seu nom i a més ho expliquen amb força humor i amb acudits tant dolents com poden imaginar.

el programa té una pega i és el conductor del programa de ràdio general que dona pas a la secció i els modera tallant-los quan diuen les coses com s'han de dir: amb les paraules més gruixudes que podeu imaginar i fent els acudits més moralment i políticament incorrectes que podeu pensar. no és un programa apte per sensibilitats fràgils ni per la gent que es pren l'humor massa seriosament. si no suporteu els masclismes, acudits capacitius o els rancis de manual no l'escolteu.

porten des del setembre del 2015 fent un personatge cada cap de setmana de temporada regular de ràdio i dos llibres on han recollit els millors. és un programa de ràdio molt veterà que a més ha rebut un premi nacional no fa gaire per la innovació.

com és una secció de ràdio solen estar entre els 15 i els 25 minuts com a molt i si els escolteu ara la part inicial i part del contingut té poc sentit si no teniu el context de l’actualitat de quan el van enregistrar però crec que s’entén perfectament.

el link al RSS: https://api.audioteca.rac1.cat/rss/via-lliure/illustres-execrables estàn també a spotify: https://open.spotify.com/show/5wFhYAAieyYUCvF7E3aZDK?si=c975815740f24eea i apple podcasts: https://podcasts.apple.com/es/podcast/via-lliure-il-lustres-execrables/id1196734539

#illustresexecrables #lodelspodcasts

 
Read more...

from Blaivent

Lo que veia en tu...ho volia en mi sense adonar-me el riure ,la mar,la seguretat...la resiliència , al deixar de buscar-te tot va venint a mi i no sense por a perdre'm ho he de dir però després de una forta crisis ho surts més fort O t'enfonses i jo pense que la única manera de treure profit del nostre inexistent amor és créixer de les cendres millor més fort tenint cura de mi i si,a dia de hui ja puc riure mirant el passat i somriure en el meu present m'esperen concerts,la mar,montanyes i pot ser altres llavis als que somriure i estimar.. espere fer-ho millor...

És bonic deixar els teus sentiments volar fins altres ulls O almenys per mi ho és😜.

 
Read more...

from spla

En la primera entrada deia com van anar les proves en un servidor dedicat i disc dur convencional, amb una conclusió clara: no es pot renderitzar tessel·les amb disc dur mecànic. Doncs el primer intent d'importació del mapa del planeta sencer en un servidor VPS i disc dur SSD no ha funcionat. M'he trobat el procés parat amb un “killed”. Mirant el log syslog del sistema trobo el motiu, un “Out of memory”:

kernel: [392548.151678] Out of memory: Killed process 968 (osm2pgsql) total-vm:35032344kB, anon-rss:33595356kB, file-rss:0kB, shmem-rss:0kB, UID:109 pgtables:66244kB oomscoreadj:0

Cercant informació, en aquesta pàgina diuen clarament que la millor manera d'evitar quedar-te sense memòria és importar el mapa fent servir el paràmetre “—flat-nodes”.
Provem-ho. He esborrat la base de dades gis i la he creat de nou per a iniciar l'importació fent servir “—flat-nodes”. Veurem si tindré per fí èxit però per ara va molt més ràpid, amb un ritme deu vegades millor:

Reading in file: /home/osm/planet-latest.osm.pbf Using PBF parser. Processing: Node(4667810k 915.4k/s) Way(0k 0.00k/s) Relation(0 0.00/s)

Veurem...

Altre cop el mateix error, un “killed” degut a “Out of memory”. Ho torno a provar, ara sense el paràmetre “-C 32000”, o sigui, no li defineixo la memòria cau per a que agafi la que necessiti.

Veurem...

Èxit!

Osm2pgsql took 188133s overall Mid: removing persistent node cache at /home/osm/nodes.cache node cache: stored: 100039713(1.31%), storage efficiency: 95.40% (dense blocks: 11631, sparse nodes: 4790528), hit rate: 1.32%

Sense definir la memòria cau ha funcionat! 52 hores, 15 minuts i 32 segons és el temps total necessari, en un disc dur SSD i amb '—flat-nodes'. Següent pas.

Un cop tot muntat segueixo patint errors de renderd quan faig zoom. Torno a començar de zero però seguint les instruccions d'un altre pàgina. Veurem...

L'importació planetària a la base de dades #gis ha acabat. La vaig iniciar amb aquest paràmetres:

osm2pgsql -d gis —create —slim -G —hstore —tag-transform-script ~/src/openstreetmap-carto/openstreetmap-carto.lua —number-processes 10 -S ~/src/openstreetmap-carto/openstreetmap-carto.style ~/data/planet-latest.osm.pbf.

Ha acabat aquesta matinada amb aquests resultats, ocupant 1,7 dels 2TB de disc dur SSD disponibles:

node cache: stored: 100039713(1.31%), storage efficiency: 95.40% (dense blocks: 11631, sparse nodes: 4790528), hit rate: 1.32%. osm2pgsql took 886292s (246h 11m 32s) overall.

 
Read more...

from giorgiograppa

Segona prova de títol i article com a blockquote

Una prova més per veure com es comporta Mastodon a l'hora de visualitzar articles publicats sobre WriteFreely. Sense deixar una línia en blanc entre el títol i el primer paràgraf, sense deixar una línia en blanc entre paràgrafs consecutius.

Això hauria de permetre'm escriure entrades de més de 500 caràcters i que foren visibles des de Mastodon. Anem a veure com queda...

Aquest hauria de ser el tercer paràgraf de l'article. A veure si és veritat...

 
Read more...

from giorgiograppa

Prova de títol i article com a blockquote

Una prova més per veure com es comporta Mastodon a l'hora de visualitzar articles publicats sobre WriteFreely. Sense deixar una línia en blanc entre el títol i el primer paràgraf, sense deixar una línia en blanc entre paràgrafs consecutius. Això hauria de permetre'm escriure entrades de més de 500 caràcters i que foren visibles des de Mastodon. Anem a veure com queda... Aquest hauria de ser el tercer paràgraf de l'article.

 
Read more...