No cal donar més voltes al que van fer, fan o faran els polítics o líders de la societat civil. Un dels motius és que nosaltres els hem posat on són. Un altre, que els hi vam encarregar quelcom que havíem d'haver fet nosaltres mateixos. Els hi vam cedir el lideratge per, crec, la comoditat de pensar que un procés ordenat era possible, i així no haver de pagar preus personals massa alts com, per exemple, un Euromaidan amb 104 morts i 3 mesos de protestes. Aquesta fase ha acabat i ja no es pot esprémer més, és tot buit. Tot.

Si jo vull la #independència hauré de fer quelcom per aconseguir-la sense esperar les instruccions de ningú, i l'única eina a les mans de les persones comunes és la desobediència civil, per tant, si vull ser coherent, hauré de començar a desobeir. Sé que John Rawls va definir, o redefinir, la desobediència civil, tinc el llibre per casa, però encara sense llegir, així que he buscat els punts importants: “Un acte públic, no violent, conscient i polític, contrari a la llei, comés habitualment amb l'objectiu de provocar un canvi.” Públic en el sentit de no amagar-se'n o fer-ho en privat. No violent, no cal explicar-ho, però matisaré que tampoc cal buscar l'enfrontament personal amb ningú. Si topes amb un funcionari de l'estat, no cal ser desagradable, la majoria fan la seva feina i prou. Conscient i polític, ho fas amb tot el coneixement de què estàs, i perquè ho estàs fent. Contrari a la llei, i accepta'n les conseqüències. Comes habitualment, no val amb fer-ho una vegada i després complir la llei les següents vegades.

Afegiré que, tal com estan els nivells de confiança per aquí ara mateix, ha de ser genuí, o com a mínim ha de ser percebut com a genuí. Res organitzat per partit, associació, etc., com per exemple “no vull pagar”, funcionarà.

Començaré, de fet ja vaig començar, amb coses senzilles, que no sóc un heroi ni cal immolar-se per a cap causa. No provocaré activament de desobeir. Passarà en algun moment com a conseqüència d'alguna desconnexió de l'estat espanyol. De moment ni porto el DNI ni el permís de conduir, i si me'l demanen no els hi donaré el número, ni el nom de fet. Als Mossos el nom sí, que és meu, no espanyol. Ara mateix no se m'acut res més, ja ho pensaré.

El contingut d'aquest bloc és llicenciat sota la llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada CC BY-NC-ND. És a dir, pot ser compartida i utilitzada sempre que es reconegui l'autoria, no pot ser modificada ni utilitzada comercialment.