Magufades

França

Com aquesta setmana serà el primer aniversari, i espero que l'últim, de la #guerra a Ucraïna i tothom ja s'ha llençat a escriure sobre el tema, em posaré frivolón i escriuré avui per no ser l'últim. A més, demà en Vincenç Partal farà la seva pissarreta amb la seva previsió pel futur i em xafaria la guitarra si no m'avanço.

Bé, a hores d'ara està clar que #Russia no guanyarà la guerra aviat, #Ucraïna a mostrat voluntat de resistir i Rússia, sorprenentment, no té prou força per imposar-se ràpidament. Per altra banda, està clar que Rússia no pot perdre. Militarment, no perdrà a mans d'Ucraïna, però a més, no pot perdre perquè, com a potència, no s'ho pot permetre si vol continuar mantenint la seva influència a la regió, per no dir a la resta del món. Així que si cal, continuarà una guerra de desgast el temps que faci falta. Per altra banda, Ucraïna militarment no té prou força per imposar-se a Rússia. Així que arribats a aquest punt, la sortida de la guerra serà negociada. Tot el que facin les dues parts a partir d'ara serà per a seure a la taula de negociacions en les millors condicions possibles.

Quines són les opcions de Rússia? Engegar una nova ofensiva a l'est d'Ucraïna aquesta primavera i ocupar com més territori millor. D'aquesta manera podria intentar de quedar-se els territoris conquerits a les negociacions de pau.

Quines són les opcions d'Ucraïna? Aquí la cosa és més interessant. Ucraïna podria optar per resistir l'ofensiva Russa a l'est, i després llançar un contraatac per mirar de recuperar els territoris conquerits per Rússia. L'inconvenient d'aquesta opció és que l'obligaria a llençar atacs gairebé frontals contra les posicions russes, amb un cost de vides i material molt gran, i sense garanties d'èxit. La zona de l'est està a tocar de Rússia i li és fàcil de subministrar homes i material per a resistir els ucraïnesos. Una segona opció és atacar en direcció #Crimea. Els avantatges d'aquesta opció són que Rússia o té molt més difícil per enviar homes i material a la zona, sobretot després de la destrucció del pont i ferrocarril de l'estret de Kertch i la pèrdua de Kersow. El terreny entre Kersow i l'istme de Perekop, que és la petita franja de terreny que uneix Ucraïna amb Crimea, és pla, no hi ha rius ni cap defensa natural que els russos puguin aprofitar com a defensa, és a dir, poc menys de 100 km lliures d'obstacles fins a entrar a Crimea.

Per què Crimea?, a diferència del #Donbàss, que no val res i que la seva única funció era desestabilitzar Ucraïna, Crimea val el seu pes en or. Crimea, amb la seva base naval a Sebastòpol, és per on Rússia projecta la seva influència al Mediterrani, i sobretot sobre Turquia i l'estret del Bòsfor. Crimea és un portaavions insubmergible des d'on Rússia envia tropes i material a Síria i vaixells al Mediterrani. Des de la base naval de Sebastòpol, pot amenaçar de tancar l'estret del Bòsfor si #Turquia intenta ampliar, encara més, la seva influència al Caucas (la victòria de #Azerbaidjan contra #Armenia la va bastir Turquia). Si Ucraïna amenaça Crimea podrà seure a la taula de negociacions amb bones perspectives, si entra a Crimea, amb molt bones perspectives, si posa Sebastòpol a l'abast dels seus canons, és game over per Rússia. Amenaçar o entrar a Crimea és la millor opció per a Ucraïna, d'aquesta manera podria bescanviar els territoris perduts al Donbass pel reconeixement que Crimea és Russa (no oblidem que Crimea està ocupada il·legalment per Rússia des del 2014). Atacar en direcció Crimea és l'estratègia indirecta (sir Basil Liddell Hart dixit) d'Ucraïna per a recuperar el Donbàss. Crimea, Rússia no la cedirà mai, no és un objectiu per a si mateix.

El perill d'aquesta opció és que en veure amenaçada Crimea, i Sebastòpol, i sense gaires opcions d'itervenir a la zona, Rússia podria optar per la seva estratègia indirecta per a fer desviar recursos a Ucraïna de la zona, que és, junt amb #Bielorússia, atacar des del nord. Aquest recurs podria no resultar, ja que Ucraïna es pot permetre cedir territori al nord si amb això amenaça Crimea. Per altra banda, sobre l'entrada de Bielorússia a la guerra #Polonia en tindrà quelcom a dir.

Ja veurem com es desenvolupa tot això. De moment, el debat sobre els tancs Leopard II va en direcció a l'ofensiva d'Ucraïna contra Crimea, i #França ja ha demanat als seus ciutadans de sortir de Bielorússia.

Això sí, la guerra es decidirà aquest estiu.

PS: Afegeixo aquí un fragment de l'article d'Abel Riu publicat a naciodigital.cat per emfatitzar l'argument de la negociació.

“Aquest conflicte bèl·lic acabarà amb una negociació i un acord diplomàtic, en què el que s’acordi i decideixi vindrà determinat per la posició de força, pels recursos i capacitats disponibles i potencials, i pel territori que cadascú controli en el moment de seure a negociar. Després d’un any de guerra, qualsevol negociació és i serà una continuació de la guerra, igual que la guerra llençada per Rússia és i ha estat una continuació de la seva política per altres mitjans, en línia amb el que deixà escrit el prussià Carl von Clausewitz.”

El contingut d'aquest bloc és llicenciat sota la llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada CC BY-NC-ND. És a dir, pot ser compartida i utilitzada sempre que es reconegui l'autoria, no pot ser modificada ni utilitzada comercialment.