view

Segona prova de títol i article com a blockquote

Una prova més per veure com es comporta Mastodon a l'hora de visualitzar articles publicats sobre WriteFreely. Sense deixar una línia en blanc entre el títol i el primer paràgraf, sense deixar una línia en blanc entre paràgrafs consecutius.

Això hauria de permetre'm escriure entrades de més de 500 caràcters i que foren visibles des de Mastodon. Anem a veure com queda...

Aquest hauria de ser el tercer paràgraf de l'article. A veure si és veritat...

view

Prova de títol i article com a blockquote

Una prova més per veure com es comporta Mastodon a l'hora de visualitzar articles publicats sobre WriteFreely. Sense deixar una línia en blanc entre el títol i el primer paràgraf, sense deixar una línia en blanc entre paràgrafs consecutius. Això hauria de permetre'm escriure entrades de més de 500 caràcters i que foren visibles des de Mastodon. Anem a veure com queda... Aquest hauria de ser el tercer paràgraf de l'article.

Una prova més per veure com es comporta Mastodon a l'hora de visualitzar articles publicats sobre WriteFreely. Sense deixar una línia en blanc entre el títol i el primer paràgraf, sense deixar una línia en blanc entre paràgrafs consecutius. Això hauria de permetre'm escriure entrades de més de 500 caràcters i que foren visibles des de Mastodon. Anem a veure com queda...

view

GEORGE GROSZ

Hi ha vesprades que sonen com revòlvers en mans de policies i ministres de sanitat, educació i justícia.

Hi ha ministres que saben a cadàvers suculents i cofois quan es passegen pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.

D’acord. Les vesprades no sonen. D’acord, d’acord. Els ministres no saben a res. D’acord, d’acord, d’acord. Els policies són sagrats i naixen del ventre immaculat de la innocència.

Qui vulga dir mentides que òbriga la finestra i mire i cante el que hi veu, perquè el que hi veu no passa.

Hi ha revòlvers que llepen com els dits savis i eterns de la puta més cara del bordell el forat ferit del cul de cada somni.

— Marc Granell

view

Axi com cell qui ’n lo somni·s delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que·l temps passat me te l’imaginar, qu’altre be no y habita, sentint estar en aguayt ma dolor, sabent de cert qu’en ses mans he de jaure. Temps de venir en negun be·m pot caure; aquell passat en mi es lo millor.

Del temps present no·m trobe amador, mas del passat, qu’es no-res e finit; d’aquest pensar me sojorn e·m delit, mas quan lo pert, s’esforça ma dolor, si com aquell qui es jutgat a mort he de lonch temps la sab e s’aconorta, e creure·l fan que li sera estorta e·l fan morir sens un punt de recort.

Plagues a Deu que mon pensar fos mort, e que passas ma vida en durment! Malament viu qui te lo pensament per enamich, fent li d’enuyts report; e com lo vol d’algun plaer servir li·n pren axi com dona ’b son infant, que si veri li demana plorant ha ten poch seny que no·l sab contradir.

Ffora millor ma dolor sofferir que no mesclar pocha part de plaher entre ’quells mals, qui·m giten de saber com del passat plaher me cove ’xir. Las! Mon delit dolor se converteix; doble·s l’affany apres d’un poch repos, si co·l malalt qui per un plasent mos tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l’ermita, qui ’nyorament no·l creix d’aquells amichs que teni’en lo mon, essent lonch temps qu’en lo poblat no fon, per fortuyt cars hun d’ells li apareix, qui los passats plahers li renovella, si que·l passat present li fa tornar; mas com se·n part, l’es forçat congoxar: lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quant amor es molt vella, absença es lo verme que la guasta, si fermetat durament no contrasta, e creura poch, si l’envejos consella.

— Ausiàs Marc, Poema I

Font: http://www.rialc.unina.it/94.7.htm

view

Axi com cell qui ’n lo somni·s delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que·l temps passat me te l’imaginar, qu’altre be no y habita, sentint estar en aguayt ma dolor, sabent de cert qu’en ses mans he de jaure. Temps de venir en negun be·m pot caure; aquell passat en mi es lo millor.

Del temps present no·m trobe amador, mas del passat, qu’es no-res e finit; d’aquest pensar me sojorn e·m delit, mas quan lo pert, s’esforça ma dolor, si com aquell qui es jutgat a mort he de lonch temps la sab e s’aconorta, e creure·l fan que li sera estorta e·l fan morir sens un punt de recort.

Plagues a Deu que mon pensar fos mort, e que passas ma vida en durment! Malament viu qui te lo pensament per enamich, fent li d’enuyts report; e com lo vol d’algun plaer servir li·n pren axi com dona ’b son infant, que si veri li demana plorant ha ten poch seny que no·l sab contradir.

Ffora millor ma dolor sofferir que no mesclar pocha part de plaher entre ’quells mals, qui·m giten de saber com del passat plaher me cove ’xir. Las! Mon delit dolor se converteix; doble·s l’affany apres d’un poch repos, si co·l malalt qui per un plasent mos tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l’ermita, qui ’nyorament no·l creix d’aquells amichs que teni’en lo mon, essent lonch temps qu’en lo poblat no fon, per fortuyt cars hun d’ells li apareix, qui los passats plahers li renovella, si que·l passat present li fa tornar; mas com se·n part, l’es forçat congoxar: lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quant amor es molt vella, absença es lo verme que la guasta, si fermetat durament no contrasta, e creura poch, si l’envejos consella.

— Ausiàs Marc, Poema I

Font: http://www.rialc.unina.it/94.7.htm

view

Axi com cell qui ’n lo somni·s delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que·l temps passat me te l’imaginar, qu’altre be no y habita, sentint estar en aguayt ma dolor, sabent de cert qu’en ses mans he de jaure. Temps de venir en negun be·m pot caure; aquell passat en mi es lo millor.

Provant escriu un post amb MD, a veure com resulta i com es veu des de Mastodon. En primer lloc, una mica de cursiva, de negreta i de tots dos.

Aquest seria un text citat d'extensió d'un paràgraf. Falta veure si és suficientment llarg com per ocupar més d'una línia i observar com queda. No sé què més afegir-hi, la veritat.

A veure les llistes:

1. aquesta
2. és
3. una
4. llista
5. numerada.

Més llistes

• aquesta
• és
• una
  • llista
  • desordenada
• amb
• dos
• nivells.

A veure el resultat...

view

Provatura. Aquesta és una entrada més llarga que un tot (més de 500 caràcters), però escrita en prosa, no com els poemes: a veure i això fa que el resultat es mostre complet, vist des del Mastodon.

De fet, estic emprant la finestra d'edició del :mastodon: per arribar als 600 caràcters i fer la prova des del Diari.

Iep! Que tot açò no són més que provatures per veure el grau de compatibilitat amb :mastodon: . Com diu @spla , que federe des del primer moment és una gran cosa. Però m'agradaria saber com fer que..... 525

view

Axi com cell qui ’n lo somni·s delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que·l temps passat me te l’imaginar, qu’altre be no y habita, sentint estar en aguayt ma dolor, sabent de cert qu’en ses mans he de jaure. Temps de venir en negun be·m pot caure; aquell passat en mi es lo millor.

Del temps present no·m trobe amador, mas del passat, qu’es no-res e finit; d’aquest pensar me sojorn e·m delit, mas quan lo pert, s’esforça ma dolor, si com aquell qui es jutgat a mort he de lonch temps la sab e s’aconorta, e creure·l fan que li sera estorta e·l fan morir sens un punt de recort.

Plagues a Deu que mon pensar fos mort, e que passas ma vida en durment! Malament viu qui te lo pensament per enamich, fent li d’enuyts report; e com lo vol d’algun plaer servir li·n pren axi com dona ’b son infant, que si veri li demana plorant ha ten poch seny que no·l sab contradir.

Ffora millor ma dolor sofferir que no mesclar pocha part de plaher entre ’quells mals, qui·m giten de saber com del passat plaher me cove ’xir. Las! Mon delit dolor se converteix; doble·s l’affany apres d’un poch repos, si co·l malalt qui per un plasent mos tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l’ermita, qui ’nyorament no·l creix d’aquells amichs que teni’en lo mon, essent lonch temps qu’en lo poblat no fon, per fortuyt cars hun d’ells li apareix, qui los passats plahers li renovella, si que·l passat present li fa tornar; mas com se·n part, l’es forçat congoxar: lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quant amor es molt vella, absença es lo verme que la guasta, si fermetat durament no contrasta, e creura poch, si l’envejos consella.

— Ausiàs Marc, Poema I

Font: http://www.rialc.unina.it/94.7.htm