Daniel Gil

biblioteques

Cada cop que l'ajuntament de torn enquitrana mitja ciutat per a fotre-hi un aparcament, sap que automàticament guanya uns quants centenars de vots per a seguir escarxofat a la poltrona. Els qui remenen les garrofes saben perfectament que al tortosí proletari li importa més aviat poc o gens si s'ampliarà l'auditori o si es faran més mappings a la façana de vés a saber quin edifici històric d'aquell centre urbà que només xafa —i ben abillat, només faltaria— quan fan el Renaixement. I al proletari mig encara es preocupa menys per a si a la ciutat li falta des de fa quasi 10 anys una altra biblioteca... què collons, això de llegir, quina puta mandra!

Després de la dosi de bonhomia i d'utopia política de la setmana passada, queixant-me de l'escassa consideració de la política tortosina vers les #biblioteques, avui ens deixarem de mandangues i parlarem de coses serioses, de coses del menjar. De les coses amb les que tot partit polític local sap que s'hi juga les garrofes i la poltrona d'aquesta menjadora de poder comarcal que és l'ajuntament. I a Tortosa hi ha un tema estrella que fa guanyar vots a cabassos: aquest tema no és cap altre que el de l'aparcament. Com tothom sap, tot bon tortosí és aquell que agafa el cotxe per a baixar al bar de la cantonada a fotre's una cervesa amb els companys, i que per descomptat, si ha d'anar a pixar agafa també el cotxe... i si pogués s'abaixaria els pantalons i faria punteria des de dins del cotxe. Forma part de l'ADN tortosí-tortosí —menys dels forasters empeltats com jo—, i això els partits locals ho saben. Ho saben molt bé. Cada cop que l'ajuntament de torn enquitrana mitja ciutat per a fotre-hi un aparcament, sap que automàticament guanya uns quants centenars de vots per a seguir escarxofat a la poltrona. Els qui remenen les garrofes saben perfectament que al tortosí proletari li importa més aviat poc o gens si s'ampliarà l'auditori o si es faran més mappings a la façana de vés a saber quin edifici històric d'aquell centre urbà que només xafa —i ben abillat, només faltaria— quan fan el Renaixement. I al proletari mig encara es preocupa menys per a si a la ciutat li falta des de fa quasi 10 anys una altra biblioteca... què collons, això de llegir, quina puta mandra! No amics, amigues, amiguis i altres gèneres no binars. Els manaies de plaça Espanya saben perfectament que la preocupació màxima del tortosí mig (i també de les elits petit-burgeses que encara campen cofoies per la ciutat) és poder-se desplaçar amb cotxe privat per la ciutat. I en aquest sentit, és prioritari disposar d'àmplies zones d'aparcament, com més a prop del centre millor, no fos cas que calgués caminar més del compte i acabessim suats com a marrans gràcies als xardorosos i implacables estius ebrencs. En tenim un bon exemple a la Ronda Docs, on sense cap mena d'escrúpol s'ha afonat el tinglado de la Renfe —sense ni tan sols donar l'opció a trobar-hi altres usos— i s'hi ha habilitat un nou aparcament, amb uns quilos de quitrà pel mig. La ciutat guanya un nou no-espai (temporal, diuen, no patiu), i mentrestant tots els veïns de la zona tenen un nou espai on aparcar debades de forma permanent. Diria, només diria, que la idea de tenir un aparcament rotatori al costat de l'estació no està acabant de funcionar. Però no voldria ser malpensat, la santa Cinta me'n guardi.

En fi, que el pragmatisme polític local s'acaba imposant, i que si hom peatonalitza, fot quatre plantes i treu aparcament al carrer Cervantes, doncs automàticament cal compensar-ho d'alguna manera. Al final són faves comptades. El seny i la mesura catalana, versió tortosina. Res de nou sota el sol. I si de cas, ja deixarem per a les properes eleccions el fer una política seriosa, valenta i contundent, sense matisos, encaminada a treure els cotxes de la ciutat per sempre... i no per a posar-los a un altre lloc. I ja deixarem per a quan l'R16 funcioni de veritat i els soferts proletaris tortosins puguem anar a Barcelona en menys de dues hores, el fer una aposta decidida i ferma, capaç de generar demanda, pel transport públic; quan s'ha creat una oferta de qualitat, automàticament hi ha hagut demanda. La línia e3 de l'Exprés.cat és un exemple d'èxit que ens hauria de servir de model. Personalment, sempre m'ha sobtat molt que tothom a l'Ebre s'omple la boca amb reserves de la biosfera, amb parcs naturals, amb turisme sostenible i amb vies verdes... però a l'hora de veritat, el que compta és satisfer la demanda del dia a dia, i els qui vindran darrera nostro ja es trobaran tota la merda. I tal dia farà un any... o quatre, per allò dels cicles electorals. I la demanda del dia a dia diu que el tortosí de carrer vol viure amb el cotxe plantat al cul. Doncs som-hi. Recomanació final pels polítics locals: muntin l'empresa Tortosa Aparcament SA, enquitranin mitja ciutat amb places d'aparcament, i seguin tranquils —amb copa i puro— al balcó de l'ajuntament a contemplar l'espectacle, com qualsevol iaio ociós. La política local no demana res més.

#articles #Marfanta

Vols apadrinar el meu primer llibre de ficció? M'ajudes?

Amb la voluntat de servei públic que sempre ha caracteritzat aquest modest cronista del salvatge sud català que són les Terres de l'Ebre, en aquest article faré una repassada a quina és la presència de les #biblioteques en els programes electorals dels diferents partits polítics que es presenten a les eleccions municipals de #Tortosa el proper diumenge 28 de maig. Si, ja sé que la presència o no de les biblioteques importa més aviat poc —o ben mirat, a la majoria de la ciutadania els importa més aviat gens—, però vaja, en cada contesa electoral inverteixo una mica del meu temps lliure en veure el cas que fan a les biblioteques els partits polítics, i si les tenen present no. Els estalvio la feina de repassar i llegir l'alta literatura que enlluerna l'ànima dels programes electorals; els estalvio la feina. Ja els adverteixo, això si, lectores i lectors intel·ligents, que el panorama en general és força desolador, i vist des d'un punt de vista professional, fa força vergonyeta. Comencem:

Junts per Tortosa

El programa electoral de 2023 de Junts per Tortosa es pot consultar sencer a Issu (qui coi encara usa Issu???). A la pàgina 23, s'hi pot llegir:

A la biblioteca Marcel·lí Domingo, equipament cultural de referència, ampliarem l'horari i els serveis.

És a dir, la típica i tòpia promesa electoral de tenir sempre més, d'ampliar i ampliar allò que ja es té. Res més, escassament una línia i mitja, i per descomptat, sense entrar en què per a portar a terme això faran falta més recursos, i sobretot, més personal al qual se li haurà de pagar un sou. O potser caldria dir que aquesta ampliació d'horaris i de serveis es farà amb voluntariat, que es com ja s'està fent fins ara. Qui sap?

Esquerra Repúblicana (de Catalunya?)

A data d'avui [escric aquesta part de l'article el dissabte 20 de maig de 2023 a les 15h de la tarda] el programa electoral encara no està penjat a la web d'ERC Tortosa. En qualsevol cas sí que ens ha arribat puntualment la brossa electoral amb què inunden aquests dies la ciutadania. Així, si llegim el document de compromisos de Xavier Faura, l'alcaldable del republicans, veurem que la cultura només apareix a l'apartat Una Tortosa amb més projecció, però a les biblioteques no se les anomena per a res. Es parla de l'ampliació de l'Auditori Felip Pedrell, d'espais per audicions musicals, de creació artística... però a les biblioteques ni se les espera. Per contra, Irene Fornós, la número 13 de la llista i que opta a la presidència de l'EMD de Bítem, si que en una entrevista al programa Primera Columna de Canal 21 del 12 de maig va esmentar la proposta de crear una #biblioteca a Bítem. Fins ara és l'única referència que he trobat dels in..., inde..., independ... Bé, ja m'entenen... dels autonomistes, collons!!!

Movem Tortosa + PSC

El candidat Jordi Jordan presenta fins a 250 propostes, que es poden consultar en el Programa de la coalició que enguany formen amb el PSC. L'única menció a una #biblioteca es fa en l'apartat 1.5. Per una ciutat més cultural, i més concretament en el punt 12:

Impulsarem la creació de punts de lectura als barris de Ferreries i el Temple i potenciarem la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Evidentment, no especifica ni que sigue mínimament què pensa fer i com ho portaria a terme, ni els recursos econòmics i de personal que implicaria tot plegat. Ni tampoc a quins equipaments de Ferreries i el Temple pensa posar aquests punts de lectura.

CUP

La CUP de Tortosa sembla que és la formació que més a treballat el seu programa electoral pel que fa a les biblioteques. Buscant el programa, la paraula “biblioteca” apareix fins a 9 vegades. En moltes, la biblioteca apareix en temes transversals, com per exemple aprofitar el carnet de biblioteca per a gaudir de descomptes o entrada gratuïta a altres equipaments culturals de la ciutat. Però on es desenvolupa més abastament és a l'apartat 14 del programa, dedicat a la Cultura, i més concretament en el punt 6.

6. Promoure i mantenir que la Biblioteca Municipal siga un equipament dinàmic que esdevinga centre irradiador de cultura i que done respostes a les necessitats del teixit social i comunitari del municipi. La biblioteca municipal és actualment un dels pocs espais de la ciutat que realment fa comunitat, un espai de trobada amb persones diferents (tot i que cal denunciar la manca de recursos que té, amb una plantilla molt inferior a la de la majoria de biblioteques de poblacions semblants). 6.1 Ajudar a mantenir la rica programació estable actual, amb activitats encarades a generar una societat crítica i emancipada (clubs de lectura, presentacions de llibres, tallers d’escriptura, d’oratòria, d’informàtica, etc). I reforçar-la amb més recursos humans i materials. Volem una Tortosa amb més espais comunitaris com la biblioteca. 6.2 Valorar la possibilitat (si hi ha demanda) d’ampliar els horaris en èpoques d’exàmens i d’alta ocupació, estudiant la possibilitat d’habilitar una franja nocturna d’obertura. 6.3 Facilitar l’aprenentatge en l’ús de la informació i dels mitjans informàtics i digitals per accedir-hi. 6.4 Potenciar i participar en les activitats i els programes d’alfabetització per a totes les edats i iniciar estes activitats quan siga necessari.

Com veuen, s'esmenten temes prou importants com l'aprenentatge digital i l'alfabetització informacional, i que altres formacions polítiques no inclouen en els seus programes. És d'agraïr que hagin obert la seua mirada, i que no vegin la biblioteca com un simple magatzem de llibres i que fa préstec.

Els qui ni hi són ni se'ls espera

No he estat capaç de trobar per internet el programa electoral de Ciutadans. Tampoc perdrem gran cosa... Ni evidentment tampoc he trobat el programa de la plataforma d'electors Salvem lo Monument, si és que en algun moment hom esperava que tingués alguna cosa semblant a un programa amb una mica de cara i ulls que anés més enllà que la defensa d'un monument clarament feixista, malgrat el discurs de vendre fum típic de xarlatans sense fonament ni recorregut.

Conclusions

Entenc que els programes són un document genèric, un document de bases, que posteriorment i en cas de resultar guanyador i formar govern, es desenvoluparia i s'aprofundiria en cada un dels punts. Però malgrat entendre això, trobo a faltar una major concreció i un millor aprofundiment en la matèria. Malgrat estar clarament desactualitzat (la última actualització és del 2014), cap formació parla del Mapa de Lectura Pública de Catalunya com a l'eina necessària per a planificar les biblioteques que necessita la ciutat. Segurament sense saber-ho, Movem+PSC és el que més s'hi aproxima (i fins i tot podriem dir que el supera), quan diu que crearan punts de lectura a Ferreries i al Temple. Al Mapa s'hi diu, ja el 2014, que a la ciutat fa falta una biblioteca (una biblioteca, no un punt de lectura) més de proximitat. Al 2014 ja s'hi preveia. Som al 2023, han passat quasi 10 anys, i aquesta biblioteca que el Mapa preveia no s'ha fet. Si que s'ha desenvolupat, però, una petita xarxa de biblioteques, formada per la Marcel·lí Domingo, i per les biblioteques de Campredó i de Jesús. Falta doncs, com veuen, feina a fer. Queda pendent fer una altra biblioteca al nucli urbà de la ciutat, i donar servei a la resta de pobles i EMD en forma de punts de lectura. Només falta, és clar, que els partits polítics i creguin i hi apostin fermament.

#articles #biblioteques #Tortosa

Vols apadrinar el meu primer llibre de ficció? M'ajudes?

Pren, doncs, tot el sentit, que el #1lib1ref s'emmarqui dins del #Bibliowikis, i que siguem precisament els #bibliotecaris els principals destinataris d'aquest projecte. Treballem al principal centre d'informació i coneixement de què disposa avui dia la humanitat, les #biblioteques, i som els primers que sabem i insistim en la importància de referenciar sempre tot allò que s'escriu i es publica

Ahir tot just va acabar l'edició del 2023 de la campanya #1lib1ref, emmarcada en el projecte Bibliowikis, un projecte d'abast català i que incentiva la participació de les #biblioteques i dels professionals que hi treballen en la creació de contingut de qualitat a la Viquipèdia catalana. Penso fermament que les biblioteques tenen molt a dir a la #Viquipèdia, i han i hem de ser uns dels principals generadors de continguts fiables i de qualitat, bo i aportant la nostra expertesa en la gestió de la informació. I és que crec fermament que forma part del nostre nucli dur de la professió el garantir, fomentar i difondre l'accés lliure a la informació contrastada i de qualitat.

Read more...

I és que cal tenir present que les biblioteques garantitzen que la cultura —en totes les seves manifestacions— sigui també un bé comú. I és deure de tothom assegurar que això continua sent així durant moltes generacions.

Les biblioteques són, sense cap mena de dubte, el principal equipament cultural de què disposa el país. Tenim biblioteques escampades per tota Catalunya —la llei hi obliga—, i tot municipi de més de 3.000 habitants en té una. En una cerca ràpida al Cercador de Biblioteques de la Generalitat veurem que s'hi comptabilitzen fins a 945 biblioteques de qualsevol tipologia, públiques, universitàries, especialitzades... Cap equipament cultural està tant estès com ho estan les #biblioteques, especialment les públiques. I és que malgrat algunes mancances més tècniques, es tracta d'un servei de qualitat, gestionat i liderat per professionals altament capacitats. I això es nota... i la ciutadania hi respon. Tothom té ja molt assumit i interioritzat que les biblioteques són, primer de tot, un equipament que democratitza i universalitza l'accés igualitari i equitatiu a la cultura, que la redistribueix i en garantitza que tothom, sense cap mena de distinció ni de discriminació, pugui gaudir de qualsevol mena de manifestació cultural i pugui adquirir tot el coneixement que hi ve associat.

Read more...

I és que penso que els bibliotecaris i les bibliotecàries tenim una enorme responsabilitat social, moral i ètica, i que passa per garantir l'accés i l'ús lliure, obert i en condicions d'igualtat, a la informació així com també a les eines de gestió i de comunicació que compleixin i incorporin tots aquests valors. Malgrat que no ho sembli, la nostra és una professió que comporta d'assumpció de profundes conviccions, així com la promoció d'una sèrie de valors, i que junts conformen la genètica bàsica de la nostra professió.

Els bibliotecaris i bibliotecàries sempre hem estat unes persones inquietes, uns autèntics culs d'en Jaumet que ens hem caracteritzat per ser un early adopters d'una multitud innumerable de tecnologies de la informació i de la comunicació. Des de programari de gestió i catalogació, passant per xarxes socials, serveis al núvol o wikis —només cal veure la implicació del col·lectiu amb la Viquipèdia— i bases de dades diverses, entre moltes altres eines, el col·lectiu sempre s'ha mostrat predisposat a esdevenir l'avantguarda en l'ús, la promoció i la difusió de tota tecnologia que fos susceptible d'incorporar-se a les #biblioteques i al mateix temps que fos útil als seus usuaris. Sempre hem estat, i continuem sent, un col·lectiu professional inquiet, amb ganes, afany i plenament capacitat per a tafanejar i esdevenir líders. Nosaltres ho sabem, i per sort, cada cop hi ha més persones fora del nostre entorn laboral i professional que també ho sap i que ens té en compte.

Read more...

Y es que pienso que los bibliotecarios y las bibliotecarias tenemos una enorme responsabilidad social, moral y ética, y que pasa por garantizar el acceso y el uso libre, abierto y en condiciones de igualdad, a la información así como a las herramientas de gestión y comunicación que cumplan e incorporen todos estos valores. Aunque no lo parezca, la nuestra es una profesión que requiere asumir y actuar según unas profundas convicciones y que implica la promoción de una serie de valores, aspectos que unidos conforman la esencia básica de nuestra profesión.

Los bibliotecarios y bibliotecarias hemos sido siempre personas inquietas. Nos caracterizamos por ser early adopters de una cantidad innumerable de tecnologías de la información y de la comunicación, como por ejemplo: el software para la gestión y la catalogación, redes sociales, servicios en la nube o wikis —sólo hay que ver la implicación del colectivo con la Viquipèdia— y bases de datos diversas, entre otras muchas herramientas. El colectivo siempre ha mostrado predisposición a convertirse en la vanguardia en el uso, la promoción y la difusión de toda tecnología que fuera susceptible de incorporarse a las #bibliotecas y al mismo tiempo que fuera útil para los usuarios. Siempre hemos sido, y seguimos siendo, un colectivo profesional inquieto, curioso, con ganas, afán, y plenamente capacitado para convertirnos en líderes. Desde el colectivo lo sabemos, y por suerte, cada vez hay más personas fuera de nuestro entorno laboral y profesional que también lo saben y que nos tienen en cuenta.

Read more...

A les biblioteques —en qualsevol de les diverses tipologies de l’ecosistema de biblioteques que tenim escampades pel país— treballem i existim gràcies a tres matèries sensibles: en primer lloc, la humana, ja que sempre hem estat, som i serem un servei fet de i per a les persones, i on el tracte humà i de proximitat és bàsic i indispensable (malgrat els gurús que periòdicament pronostiquen la desaparició física de les biblioteques). En segon lloc, l’altra matèria sensible és la del coneixement, i és que les biblioteques continuem essent, malgrat tot, una de les principals institucions receptores i preservadores —juntament amb els arxius i museus— del coneixement humà; un coneixement que, altra volta malgrat el que diguin i pensin els gurús, continua existint majoritàriament, i ho continuarà fent durant molt anys, en format físic… és a dir, que es pot tocar i palpar, sentir i abraçar i olorar. El que segons les RDA vindria a ser “sense mediació”. I aquest coneixement físic que acumulem, gestionem, classifiquem, conservem i donem accés a les biblioteques em porta directament, i de fet hi està íntimament relacionat, a la tercera matèria sensible amb què treballem: l’espai.

Read more...

El 18 de juny de 2015 va aparèixer publicada l’encíclica del Papa Francesc Laudato si’.[1] Fou la seva segona encíclica, després de la Lumen fidei, malgrat que aquesta fou redactada en gran part pel seu predecessor, Benet XVI. Així, es pot considerar que la Laudato si’ és la primera encíclica redactada en la seva totalitat per Francesc.

Així, en l’encíclica:

Francesc descriu una explotació implacable i destrucció del medi ambient i en culpa l'apatia, la cerca temerària de beneficis econòmics, una fe excessiva en la tecnologia i que els polítics siguin curts de mires. Declara que el “canvi climàtic és un problema global amb implicacions greus: mediambientals, socials, econòmiques, polítiques i per la distribució de béns. Representa un dels reptes principals que ha d'afrontar la humanitat dels nostres dies” i adverteix que s'està vivint una “destrucció d'ecosistemes sense precedents, amb serioses conseqüències per a tots” si no es prenen mesures per atenuar el canvi climàtic.[2]

És també significatiu el subtítol de l’encíclica, la cura de la casa de tots, aspecte que incideix en la necessitat de concebre el món com una casa comuna, com la famosa metàfora del llogarret global, que incideix en què les nostres accions locals influeixen i afecten a nivell global, malgrat que aquestes es trobin a milers de quilòmetres de distància. I es tracta de la casa comuna, tant a nivell personal i de les accions individuals en la nostra esfera privada, com també en la nostra esfera laboral. I evidentment, les nostres accions que prenem en la nostra tasca diària a les biblioteques locals que gestionem, també tenen un impacte global; i es tracta d’un impacte molt més gran del que ens pensem.

Read more...

Del 23 al 25 de març de 2022 es van celebrar a la Universitat Pontificia de Salamanca les XIV Jornades Tècniques d’ABIE, l’Associació de Bibliotecaris de l’Església a Espanya. Enguany, la conferència inaugural va anar a càrrec de la Glòria Pérez Salmerón, expresidenta de l’IFLA, i portava el títol de Bibliotecas y ODS : Objetivo del Desarrollo Sostenible.

Read more...

Segueixo amb la meua anàlisi particular de les XIV Jornades de l’ABIE, celebrades a Salamanca entre el 23 i el 25 de març de 2022. El matí del dia 24 va estar dedicat a la presentació de diferents projectes i experiències de digitalització de diferents institucions i en diferents àmbits. Hi van intervenir Laura Guindal Martínez, del Consejo de Cooperación Bibliotecaria; Margarita Becedas González, de la Biblioteca General Històrica de la Universitat de Salamanca; Elena Sánchez Nogales, de la Biblioteca Nacional d’Espanya; i Almudena Caballos Villar, de la Universitat Complutense de Madrid.

Read more...