Pren, doncs, tot el sentit, que el #1lib1ref s'emmarqui dins del #Bibliowikis, i que siguem precisament els #bibliotecaris els principals destinataris d'aquest projecte. Treballem al principal centre d'informació i coneixement de què disposa avui dia la humanitat, les #biblioteques, i som els primers que sabem i insistim en la importància de referenciar sempre tot allò que s'escriu i es publica

Ahir tot just va acabar l'edició del 2023 de la campanya #1lib1ref, emmarcada en el projecte Bibliowikis, un projecte d'abast català i que incentiva la participació de les #biblioteques i dels professionals que hi treballen en la creació de contingut de qualitat a la Viquipèdia catalana. Penso fermament que les biblioteques tenen molt a dir a la #Viquipèdia, i han i hem de ser uns dels principals generadors de continguts fiables i de qualitat, bo i aportant la nostra expertesa en la gestió de la informació. I és que crec fermament que forma part del nostre nucli dur de la professió el garantir, fomentar i difondre l'accés lliure a la informació contrastada i de qualitat.

I és que cal tenir present que les biblioteques garantitzen que la cultura —en totes les seves manifestacions— sigui també un bé comú. I és deure de tothom assegurar que això continua sent així durant moltes generacions.

Les biblioteques són, sense cap mena de dubte, el principal equipament cultural de què disposa el país. Tenim biblioteques escampades per tota Catalunya —la llei hi obliga—, i tot municipi de més de 3.000 habitants en té una. En una cerca ràpida al Cercador de Biblioteques de la Generalitat veurem que s'hi comptabilitzen fins a 945 biblioteques de qualsevol tipologia, públiques, universitàries, especialitzades... Cap equipament cultural està tant estès com ho estan les #biblioteques, especialment les públiques. I és que malgrat algunes mancances més tècniques, es tracta d'un servei de qualitat, gestionat i liderat per professionals altament capacitats. I això es nota... i la ciutadania hi respon. Tothom té ja molt assumit i interioritzat que les biblioteques són, primer de tot, un equipament que democratitza i universalitza l'accés igualitari i equitatiu a la cultura, que la redistribueix i en garantitza que tothom, sense cap mena de distinció ni de discriminació, pugui gaudir de qualsevol mena de manifestació cultural i pugui adquirir tot el coneixement que hi ve associat.

I és que penso que els bibliotecaris i les bibliotecàries tenim una enorme responsabilitat social, moral i ètica, i que passa per garantir l'accés i l'ús lliure, obert i en condicions d'igualtat, a la informació així com també a les eines de gestió i de comunicació que compleixin i incorporin tots aquests valors. Malgrat que no ho sembli, la nostra és una professió que comporta d'assumpció de profundes conviccions, així com la promoció d'una sèrie de valors, i que junts conformen la genètica bàsica de la nostra professió.

Els bibliotecaris i bibliotecàries sempre hem estat unes persones inquietes, uns autèntics culs d'en Jaumet que ens hem caracteritzat per ser un early adopters d'una multitud innumerable de tecnologies de la informació i de la comunicació. Des de programari de gestió i catalogació, passant per xarxes socials, serveis al núvol o wikis —només cal veure la implicació del col·lectiu amb la Viquipèdia— i bases de dades diverses, entre moltes altres eines, el col·lectiu sempre s'ha mostrat predisposat a esdevenir l'avantguarda en l'ús, la promoció i la difusió de tota tecnologia que fos susceptible d'incorporar-se a les #biblioteques i al mateix temps que fos útil als seus usuaris. Sempre hem estat, i continuem sent, un col·lectiu professional inquiet, amb ganes, afany i plenament capacitat per a tafanejar i esdevenir líders. Nosaltres ho sabem, i per sort, cada cop hi ha més persones fora del nostre entorn laboral i professional que també ho sap i que ens té en compte.

Y es que pienso que los bibliotecarios y las bibliotecarias tenemos una enorme responsabilidad social, moral y ética, y que pasa por garantizar el acceso y el uso libre, abierto y en condiciones de igualdad, a la información así como a las herramientas de gestión y comunicación que cumplan e incorporen todos estos valores. Aunque no lo parezca, la nuestra es una profesión que requiere asumir y actuar según unas profundas convicciones y que implica la promoción de una serie de valores, aspectos que unidos conforman la esencia básica de nuestra profesión.

Los bibliotecarios y bibliotecarias hemos sido siempre personas inquietas. Nos caracterizamos por ser early adopters de una cantidad innumerable de tecnologías de la información y de la comunicación, como por ejemplo: el software para la gestión y la catalogación, redes sociales, servicios en la nube o wikis —sólo hay que ver la implicación del colectivo con la Viquipèdia— y bases de datos diversas, entre otras muchas herramientas. El colectivo siempre ha mostrado predisposición a convertirse en la vanguardia en el uso, la promoción y la difusión de toda tecnología que fuera susceptible de incorporarse a las #bibliotecas y al mismo tiempo que fuera útil para los usuarios. Siempre hemos sido, y seguimos siendo, un colectivo profesional inquieto, curioso, con ganas, afán, y plenamente capacitado para convertirnos en líderes. Desde el colectivo lo sabemos, y por suerte, cada vez hay más personas fuera de nuestro entorno laboral y profesional que también lo saben y que nos tienen en cuenta.

A les biblioteques —en qualsevol de les diverses tipologies de l’ecosistema de biblioteques que tenim escampades pel país— treballem i existim gràcies a tres matèries sensibles: en primer lloc, la humana, ja que sempre hem estat, som i serem un servei fet de i per a les persones, i on el tracte humà i de proximitat és bàsic i indispensable (malgrat els gurús que periòdicament pronostiquen la desaparició física de les biblioteques). En segon lloc, l’altra matèria sensible és la del coneixement, i és que les biblioteques continuem essent, malgrat tot, una de les principals institucions receptores i preservadores —juntament amb els arxius i museus— del coneixement humà; un coneixement que, altra volta malgrat el que diguin i pensin els gurús, continua existint majoritàriament, i ho continuarà fent durant molt anys, en format físic… és a dir, que es pot tocar i palpar, sentir i abraçar i olorar. El que segons les RDA vindria a ser “sense mediació”. I aquest coneixement físic que acumulem, gestionem, classifiquem, conservem i donem accés a les biblioteques em porta directament, i de fet hi està íntimament relacionat, a la tercera matèria sensible amb què treballem: l’espai.

El 18 de juny de 2015 va aparèixer publicada l’encíclica del Papa Francesc Laudato si’.[1] Fou la seva segona encíclica, després de la Lumen fidei, malgrat que aquesta fou redactada en gran part pel seu predecessor, Benet XVI. Així, es pot considerar que la Laudato si’ és la primera encíclica redactada en la seva totalitat per Francesc.

Així, en l’encíclica:

Francesc descriu una explotació implacable i destrucció del medi ambient i en culpa l'apatia, la cerca temerària de beneficis econòmics, una fe excessiva en la tecnologia i que els polítics siguin curts de mires. Declara que el “canvi climàtic és un problema global amb implicacions greus: mediambientals, socials, econòmiques, polítiques i per la distribució de béns. Representa un dels reptes principals que ha d'afrontar la humanitat dels nostres dies” i adverteix que s'està vivint una “destrucció d'ecosistemes sense precedents, amb serioses conseqüències per a tots” si no es prenen mesures per atenuar el canvi climàtic.[2]

És també significatiu el subtítol de l’encíclica, la cura de la casa de tots, aspecte que incideix en la necessitat de concebre el món com una casa comuna, com la famosa metàfora del llogarret global, que incideix en què les nostres accions locals influeixen i afecten a nivell global, malgrat que aquestes es trobin a milers de quilòmetres de distància. I es tracta de la casa comuna, tant a nivell personal i de les accions individuals en la nostra esfera privada, com també en la nostra esfera laboral. I evidentment, les nostres accions que prenem en la nostra tasca diària a les biblioteques locals que gestionem, també tenen un impacte global; i es tracta d’un impacte molt més gran del que ens pensem.

Del 23 al 25 de març de 2022 es van celebrar a la Universitat Pontificia de Salamanca les XIV Jornades Tècniques d’ABIE, l’Associació de Bibliotecaris de l’Església a Espanya. Enguany, la conferència inaugural va anar a càrrec de la Glòria Pérez Salmerón, expresidenta de l’IFLA, i portava el títol de Bibliotecas y ODS : Objetivo del Desarrollo Sostenible.

Segueixo amb la meua anàlisi particular de les XIV Jornades de l’ABIE, celebrades a Salamanca entre el 23 i el 25 de març de 2022. El matí del dia 24 va estar dedicat a la presentació de diferents projectes i experiències de digitalització de diferents institucions i en diferents àmbits. Hi van intervenir Laura Guindal Martínez, del Consejo de Cooperación Bibliotecaria; Margarita Becedas González, de la Biblioteca General Històrica de la Universitat de Salamanca; Elena Sánchez Nogales, de la Biblioteca Nacional d’Espanya; i Almudena Caballos Villar, de la Universitat Complutense de Madrid.

El passat 5 de febrer d’enguany vaig acabar una nova participació en la campanya #1Lib1Ref, que cada any impulsa la Viquipèdia, i que anima a millorar amb referències bibliogràfiques els articles que podem trobar en aquesta enciclopèdia lliure, oberta i col·laborativa. Iniciatives com aquestes són importants, i ho són per diferents motius. Intentaré resumir-los breument.

En primer lloc, perquè es tracta d’una campanya pensada i impulsada des de l’àmbit bibliotecari català, i que s’insereix en el projecte Bibliowikis:

La Viquipèdia i les Biblioteques tenen la mateixa missió: facilitar l'accés al coneixement. El Viquiprojecte Bibliowikis és una iniciativa d'Amical Wikimedia que, juntament amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i d'altres xarxes de biblioteques dels països catalans, vol apropar la Viquipèdia i els seus projectes germans a la ciutadania i als professionals de les biblioteques. El projecte va començar el 2012 i ja hi ha més de 200 biblioteques actives a la Viquipèdia.

Les darreres notícies de concentració empresarial en l’àmbit de la biblioteconomia, la informació i la documentació són, sota el meu parer, com a mínim, preocupants. D’una banda, ProQuest (EbookCentral, entre molts altres) és la matriu d’ExLibris, empresa que gestiona el SGBI (Sistema de Gestió Integrada de Biblioteques) Alma, que recentment s'ha implantat en totes les biblioteques del CSUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya). De l’altra banda, al seu torn, el passat mes de gener de 2020 ExLibris va comprar Innovative, l’empresa que gestiona Sierra, el SGBI que s’empra al Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Finalment, aquest mes de maig de 2021, l’empresa Clarivate va comprar ProQuest, amb la qual cosa es va quedar d’una tacada amb Alma i Sierra, els dos principals sistemes de gestió de biblioteques que s’usen actualment a quasi totes les biblioteques catalanes. I dic que és preocupant perquè tot apunta, i els fets són els que són, que caminem cap a diguem-ne un empobriment de l’ecosistema tecnològic en l’àmbit de la biblioteconomia, la informació i la documentació. Per dir-ho suaument, bo i usant un bonic subterfugi, un excels recargolament del llenguatge, que tant de moda estan en aquests estranys i convulsos temps líquids postmoderns que ens ha tocat viure. I per no usar la paraula, més contundent i sonora, més directa, que segur que molts de vostès, intel·ligents lectors, estaran pensant. I és que sense haver-m’hi posat, només que esmunyi una mica les neurones, i fent números rodons, pel cap baix un 60% de les 958 biblioteques que tenim a Catalunya usen un dels dos programaris que abans he mencionat, i que a data d’avui són de la mateixa companyia. Vaja, que en qualsevol altre sector aquest empobriment ja hauria fet saltar totes les alarmes… En qualsevol altre sector, és clar. Ja tenim en marxa el nostre propi #GAFAM sectorial i distòpic, què més volem!