Daniel Gil

“Veu, sense esma, com una dona que estava cusint, ara tot d'una dorm profundament, envoltada d'un tel negre . I també veu, també sense esma ni el més mínim interés, com un rajolí espès de sang plena de coàguls rodola passadís avall del vagó del tren on és. Li ha semblat, vagament, sentir un tret. Percep, endormiscadament, com el tren s'atura bruscament. La dona, encara massa jove per a saber res del món, encara que ella pensi que no, té, però, una lleugera idea d'allò que vol. Fuig cap a un nord impersonal i pel que sembla, ple d'oportunitats. Encara que ben bé no sap quin tipus d'oportunitats. Fuig cap a un nord impersonal on els carrers s'han buidat i són plens d'una beutat verda i fugissera, i on tot resta encara per a fer.”

Aquest és un fragment d'un dels relats que podeu trobar en el meu últim llibre de ficció: Tots els noms del tren

#microrelats #r16 #Totselsnomsdeltren

Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”