caelumtangi

Capítol 14.

En el lloc més inesperat i fràgil de la casa, entremig de les espines de les roses ens va deixar la carta. El roser que li vaig regalar per Sant Jordi quan vam anar a ramblejar tots quatre, junts, la família.

Vaig demanar a la policia que em deixessin cert temps, que no estava preparat encara per llegir-la.

Temps, em repeteixo constantment, temps que no li vaig dedicar prou, temps que l' usava sense saber que aniria en contra meva, temps que l' omplia de feina per estar ocupat. Temps, i aquest temps quan hi penso les orelles em xiulen i no sento res, la meva ment s' ennuvola i em costa respirar. El cor se m' accelera i vaig de tort, tremolant. Tot em dóna voltes, i voltes, i voltes, i voltes, i voltes i CAIC. Com un ocell indefens que s'ha colat per la xemeneia de casa i no té prou força per tornar-se enlairar, perquè les seves ales s'han quedat atrapades per la cendra i s'ofega.

De matinada, m'he llevat boig buscant-la, tot m' olora a ella, tot és ella. Palplantat davant del mirall amb l'escrit del seu “adeu” i amb el meu reflex demacrat crido de dolor i ràbia. De les espines amb flors de pètals de color sang lentament agafo la seva carta amb el meu nom.

AMOR; En silenci t' escric la meva absència, perquè el que necessito ara és un últim respir. He guardat silenci de tots els nostres errors comesos, sense consol i somiant en un canvi que aquest no arriba. Avui, tan lluny i alhora tan aprop de tot el que ens ha passat en al llarg dels anys, he tornat a despertar. He decidit ja no córrer més. Vull només recordar el dia d'avui com es desperta el mar, com em toca l' aire a la cara, el soroll de les ones quan es trenquen a les roques, i capbussar-me fins unir-me amb el seu plàncton. De veritat que només tenia ganes d estimar-te, només a tu. Com aquella nit a la Costa Brava plena de felicitat, recordes? Fa tants anys...! Em vas agafar amb braços perquè no podia parar de donar voltes i riure d' alegria. En aquella cala em vas fer l' amor. Els dos acompanyats amb la melodia del mar i coberts per un cel estrellat.

Et vaig xiuxiuejar que a la vida es pot viure-la intensament quan solament dues estrelles brillants, TU i JO, es troben fortuïtament sense saber la raó. En fusionar-se, la gravetat és torna tan intensa, que la unió esdevé una atracció mútua i es doten d' un amor profund eternament, per acabar essent una única estrella.

Et dono gràcies AMOR perquè sempre la meva vida tindrà una part de tu.

L'única cosa que hem fet bé en aquesta vida són els nostres fills. Però egoistament i amb llàgrimes els ulls, m'has de deixar marxar, m'heu de deixar marxar. La Terra, ara ja m'ofega prou i tot el que desitjava per mi ja no ho trobo aquí. Sempre lliure;

T'estimo us estimo Sabina ❤️