caelumtangi

Capítol 16

Aquests japonesos toquen tots els “pals”, també tenen una empresa d'investigació científica de “testicles de gats”.

-No m'ho vull ni imaginar, és més, ho suprimiré del meu cervell-.

Parla el cap japonès, ens felicita a tot l'equip, el pinso vitamínic per gats és supervendes al Japó, inclús a les xarxes socials els japonesos busquen per fer-se el test psicològic del nostre anunci. Ha calat fort.

-Ja s'encarreguen ells de fer els nanos superdotats, si els hi fan estudiar 12 hores cada dia...– penso.

El meu fill gran li dic que estudiï 12 hores diàries obligatòries i em denuncia. En fi, una altra cultura...

En Neko es porta de meravella, la poltrona encoixinada li agrada. El traductor comença una breu introducció del guió. El cap japonès es nota que no li interessa en absolut i està més per en Neko. Ens demana amb quina història d'amor ens hem inspirat del seu país per fer aquesta nova campanya publicitària.

-Silenci total!–.

Recordo la història real que em va explicar la Sabina, el dia que em van operar de la pròstata, un 18 de maig. Un mal horrorós.

Resulta que la tenia més grossa del que suposadament el metge m'havia dit molt abans d'entrar a quiròfan. L' expressió textual amb sorna, quan encara intentava sortir dels efectes de l' anestèsia, va ser:

-La tenies més gran que la d' un elefant-.

Cap gràcia em va fer el seu comentari, estava agonitzant de dolor al llit de l'hospital i la “meva” Sabina es va voler quedar al meu costat tota la nit.

Com que no podíem dormir cap dels dos, jo pel dolor, i ella per incomoditat em va dir:

-T'explicaré la història més increïble d' amor de dos amants japonesos, que just avui, es celebra els seus 86 anys del succés –.

Segons ella, una història fascinant. Segons el meu parer, a dia d'avui macabra.

Era així, el que un li pot passar desapercebut de la vida, ella s'ho mirava amb delicadesa i omplia aquest buit amb una intensitat desmesurada de passió.

-Dos amants que per circumstàncies culturals no podien deixar les seves respectives parelles i s'entregaven el seu amor d' amagat, en una habitació d'un Hostal. Tots dos tenien en comú la mateixa pràctica sexual eròtica i cap d'ells l'havia compartit amb les seves respectives parelles. Un joc sexual perillós. Tancaven la porta i allà es despullaven sense preàmbuls perquè el que sí que anhelaven era arribar a l'orgasme, però hi volien arribar junts i amb unes circumstàncies diferents de les que practicaven a casa seva. El ritual sempre era el mateix, es deixaven caure damunt del llit i ell amb la seva punta de la llengua la feia córrer amb moviments circulars fins a xupar-li un mugró. Amb una sola mà i amb força li ajuntava els pits per poder posar-se els dos mugrons dins la seva boca i jugar salivant amb la llengua. Al mateix temps, li introduïa el dit que ella abans li havia xupat, fins que li endinsava un altre segons la seva dilatació. Després ella es posava damunt seu de genolls per masturbar-lo i parar-se en sec en aquell “punt dolç”, perquè així ell la penetrés. Sabien que per arribar a l'orgasme necessitaven sentir més plaer, i només podia ser si un dels dos agafava el coixí o estrangulava a l'altre amb les seves pròpies mans just al moment del coit. Com que tenien estipulat d'anar-se alternant a cada cita, aquell dia li tocava a ella. Però no va ser com totes les altres vegades, perquè per ella era un coit molt especial. El 18 de maig era l' aniversari d'ell. Deliberadament el va estrangular quan es corrien junts fins que ell va quedar mort al llit. La policia en la seva línia d' investigació va descobrir l'amant i, en inspeccionar casa seva, dins de la seva bossa de mà van trobar els genitals embolicats amb cura amb paper de diari, que cada dia ella, els portava per anar a la feina. Li va tallar els genitals per assegurar-se el seu amor i el record d'estar units per sempre més un cop mort-.

-Estic ben marejat, crec que em moro i toco el timbre per avisar la infermera. Veig la Sabina doble-.