caelumtangi

Capítol 12.

Pujo amb l’ascensor a la planta de dalt a veure si trobo en Neko. -Osti tu! Quin silenci! Es nota que són de números, ens veiessin a nosaltres que currem i alhora fem pluja d’idees cada dos per tres. No els hi sona ni el telèfon-.

I després pressionen que no els hi quadren els números, que tenen estrès mental!. -Desgraciats!– Es pensen que nosaltres som uns éssers de llum que en el nostre món no existeix un document en blanc. Que del no res creem! Sí; personatges!, diàlegs!, ciutats senceres!, paisatges! inclús sense fumar herba imaginem àngels-extraterrestres i no ens oblidem; planeteeeees enters!.

-També sabem fer números quan mirem la nòmina i mai ens quadra!–.

Sort de l’ ascens perquè semblava que sempre anava curt d' idees i clar, ben merescut, els dies de festa era l’únic que estava per aquí teclejant i enllestint. Hores dialogant amb mi mateix, imaginant... i després et surten amb el; no surts mai? En el teu temps lliure sempre et quedes a casa?.

I la Sabina amb el: “et convé” quedar amb algú! Aquest convé, què significa?.

A poc a poc que el vull arribar entendre.

Perquè la Sabina me’l repeteix constantment. I em mira amb les pupil·les dilatades quan m’ho diu . Em posa bastant nerviós, la veritat... Si les poques hores lliures que tinc, les passo amb la família, perquè quan estic amb ells, em ressalta; “et convé”?. No em vol? Em vol fora? de casa? Jo sociabilitzo per nassos a la feina, perquè ho haig de fer cap en fora?.

Aquest convé NOMÉS se’l pot arribar a dir un mateix. Aquest convé és com la fruita prohibida perquè hi piquis i et fotin fora de l’ Edèn. Aquest convé ve amb trampa.

Si quedo amb algú serà bla bla bla, i jo cada dia ja l’ escric aquest bla bla bla. Que el dia ens inventem un fotimer de guions, i ara resulta, que el departament de creació de continguts, que no és el meu, és el que guanya més pasta!. -Jo ploro- . Crec que m’ ha arribat l’ascens ara perquè saben que el nostre farà aigües. Seguríssim! Doncs mira, em quedaré a casa tancat i així ja no hauré de parlar amb ningú i potser aquest “et convé” es convertirà en un sí que em convé, però quedar-me tancat indefinidament!.

Tinc en Neko ucraïnès als meus braços, es fa estimar. L’ ascensor però, no li ha agradat gaire.

Collons! què hi fot la policia aquí?.