No,sembla que n'han coses que mai s'esborren ja no de la ment sinó del anima per molt que ho intentem fer són part nostra,les tenim pegades a nosaltres com algunes cançons ens recorden moments molt concrets de felicitat altres et porten directament al precipici més llunyà O al incendi més proper,no , mai oblidem com ens vàrem sentir davant d'aquell precipici O la escalfor esgotadora d'aquell foc que algú ,possiblement la nostra ment, no deixava parar i si saber-se piròman ajuda si més no a conèixert i així almenys poder assistir observant el proper incendi mirant-lo tranquil desde el precipici.