Fer-se gran és anar perdent capes i afegir-ne de noves encara que no siguen teves ,les agafes escoltant amics , llegint versos O escoltant cançons que tenies amagades al fons de les teves misèries i així vius i així creus que això és viure i vas avant buscant deixar de fer-ho,volent escoltar i acaronar allò que mai has desitjat vore.
No,sembla que n'han coses que mai s'esborren ja no de la ment sinó del anima per molt que ho intentem fer són part nostra,les tenim pegades a nosaltres com algunes cançons ens recorden moments molt concrets de felicitat altres et porten directament al precipici més llunyà O al incendi més proper,no , mai oblidem com ens vàrem sentir davant d'aquell precipici O la escalfor esgotadora d'aquell foc que algú ,possiblement la nostra ment, no deixava parar i si saber-se piròman ajuda si més no a conèixert i així almenys poder assistir observant el proper incendi mirant-lo tranquil desde el precipici.
I bé cuant creus que no pots enfonsar-te més ve la vida i el demostra lo contrari, el fa veure que sols et pots refiar de tu i ara mateix em costa treure forces per fer-ho ara em sento traït veig que sols han jugat amb mi , cuant confies els teus sentiments a gent que creus amiga i aquesta no sols no ho és sinó que comparteix els teus sentiments amb altres a esquenes teues et fa sentir molt mal,cuant tot el món creu saber lo que el fa falta sense ni tan sols parlar amb tu sense tindre el detall d'ésser clar,sincer la veritat et deixa sense ganes de sortir del llit i molt menys d'enfrontar la vida ara mateix em sento observat com si tots saberen que porte molt de temps fent el imbècil per una persona que mai em va estimar i que damunt va contant lo que vol de mi, en fi no queda altra que tindre cura de mi,soltar allò que no em deixa créixer,endinsar-me en mi al mateix temps que estic obert a conèixer gent que pague la pena conèixer i compartir vida i miracles que mirant enrere el fet d'estar escrivint hui estes paraules ben bé es podria qualificar de miraculós i si no el valores tu altres persones difícilment ho faran. Silenci estimat silenci ...que fas sortir les coses que anem amagant les que ens fa mal veure i per això anem ajornant el fer-ho fins que esdevé escollir si seguir vivint O deixar de fer-ho, simplement,res massa dramàtic en el món que malvivim ,res anormal en un món que es fa miques a poc a poc com el meu món com la natura els oceans ,flora i fauna,en fi qui sóc jo per no fer el gest d'assolir el meu estat natural?,si jo què puc no ho faig que pot fer un arbre?,molt més que jo segur i sense poder moure's 😅😂,en prou de queixes i anem per feina el ritme serà el que siga però lo important és moure's.
I si el final O millor dit el nostre lloc natural fora deixar de veure'ns al centre de tot per a sols ser part ,oblidar la nostra importància endinsant-nos a viure una vida més normalitzada sense tanta dramatúrgia entenent com a vida tant lo bo com lo dolent i estimar sols pel plaer de fer-ho ,deuriem deixar d'entendre com a bo la feina remunerada per a treballar sols pel bé comú,oblidar estats ,banderes i interessos que han inventat per enfrontar-nos...i si el nostre destí al món sols fora aprendre a viure?.
Després el mareig viscut mesos abans, esvaït i fet pols,cansat i volent implosionar (no sóc d'embrutar) cada cop es veia tan aprop del la eixida com del abisme i ja sols calia escollir quin camí escolliria finalment i malauradament estava acostuma't al abisme per lo que de seguida se'n va adonar que li caldria un extra d'estima a si mateix i una bona dosi de força i coratge i que totes dues li havien mancat al llarg de sa vida,llavors lo únic que veia possible és tornar a si mateix al origen de tot i esbrinar cuant i perquè havia deixat de voler-se... Va emprendre el viatge i molt prompte va anar recordant coses i veient amb claredat quines coses li impedien anar avant,reconectar amb ell i viure com i on realment li pertocava ara sols es tractava d'anar soltant i agafar-se sols al seu propi benestar,fer de la seva pau bandera.
Ordenar la cova i redreçar la vida cap on realment veus que pertanys res més.
llegir,escriure ,viure ,vore pelis que facen estimar sense mes ,nadar ,escoltar els sons de la natura ...
Fer-los carases als xiquets
pel carrer, somriure anant al forn i sobreviure a la feina.
Escoltar en silenci que hi d'ús a dins sense jutjar ni voler fer més que conèixer per primera vegada en calma els monstres que viuen amb tu i finalment ordenar la cova.
Lo que veia en tu...ho volia en mi sense adonar-me el riure ,la mar,la seguretat...la resiliència , al deixar de buscar-te tot va venint a mi i no sense por a perdre'm ho he de dir però després de una forta crisis ho surts més fort O t'enfonses i jo pense que la única manera de treure profit del nostre inexistent amor és créixer de les cendres millor més fort tenint cura de mi i si,a dia de hui ja puc riure mirant el passat i somriure en el meu present m'esperen concerts,la mar,montanyes i pot ser altres llavis als que somriure i estimar.. espere fer-ho millor...
És bonic deixar els teus sentiments volar fins altres ulls O almenys per mi ho és😜.
Un dia radiant D'aquells que paga la pena viure mentres tu mirant a altre lloc Sent sabedor que dins teu t'espera de fa molt tot un univers que viure la intenció d'allò que fem On posem la mirada Esdevindrà el demà prenyat de joia que desitges.
Bon dia pel matí,comencem el dia com quasi sempre últimament fent una ullada als esdeveniments passats encara tan presents però cada cop en altres ulls i assumint que sovint a la vida el saber deixar anar és saber viure. Bo ,meditar anar a comprar , treballar i seguir fent,seguirem informant 😜😘.
Bona nit cresol que la llum s'apaga.