Compromís.
Hola, us vull parlar dels compromisos. I no em refereixo a aquell compromís que hom adquireix voluntàriament. Aquest compromisos penso que inclús són positius. Et poden fer créixer a nivell personal. Però no, no vull parlar d'aquest compromisos. Vull parlar d'aquests compromisos impostos, aquests que s'acaben convertint en obligacions. Si preguntem al nostre voltant, al nostre cercle d'amistats, tots et diuen el mateix: _ jo passo de compromisos_ i moltes vegades són ells mateixos, que després t'imposen aquestes obligacions, perquè no ens enganyem, quan són imposats, s'acaben convertint en obligacions.
Un mateix quan crea un event, aquest event és voluntari i el portes a terme perquè voluntàriament vols fer-lo, quan necessites o vols que vingui altre gent, per aquests potser ja no és voluntari, potser ho veuen com una obligació. Si no vas, ets raro, insociable I fins i tot et diuen que ja no ets tant bon amic. Si vas, t'acabes convertint en hipòcrita. Acabes fent les coses pel que diran, que pensaran....
Quina societat som ?
No vull donar-li més voltes a aquestes reflexions en veu alta... Vull acabar amb una frase que la meva mare sempre deia: “La gent t'ensenyen a viure, t'ensenyen a ser dolenta”.